El recaptat per La Marató de TV3 és una morralla al costat de les retallades públiques en recerca

La Marató de TV3 supera el rècord de recaptació tot i la situació de crisi.

La quantitat de diners recollits per la Marató de TV3 no pot compensar les retallades estatals en l'àmbit de la investigació. 10 milions d'euros poden semblar molt, però són poc comparats amb les inversions públics perduts dedicats a salut i recerca. 

Un exemple més que està traslladant la funció pública corresponent a l'Estat a la ciutadania

Ahir la Marató de TV3, va batre el rècord de donacions, en les seves 21 edicions, a la finalització del programa de televisió . Més de 10 milions d'euros en la quarta edició per fomentar la recerca mèdica contra el càncer. Una altra vegada la societat catalana ha demostrat del que és capaç. Tot i que la crisi ens afecta a tots, no és d'estranyar que s'hagi superat el llistó en aquesta edició. Diverses són les raons. La primera, i la més positiva, és el grau d'implicació del teixit associatiu de Catalunya. Unes dues mil activitats van ser organitzades per recaptar fons. Activitats que creixen any a any, estan millor organitzades, són més variades i cada cop tenen més capacitat recaptatòria perquè sedueixen amb propostes atractives a tots els catalans. La segona és la identificació social de La Marató com a una cosa pròpiament catalana. Una tradició moderna per sentir-se orgullós de ser d'un lloc. La tercera, és la temàtica. El càncer és tant devastador com malauradament popular, ja que té un alt grau d'afectació social. I la cuarta, per no extendre'm, és la professionalitat de tots els treballadors de TV3 i voluntaris, que tot i l'amenaça dels ajustos de personal que es preveuen, tota la producció del programa va ser impecable.

Tanmateix, em pregunto, que aquesta capacitat que té la nostra societat ha de suplir una carència intolerable a nivell d'inversió pública. La retallada en investigació. No només pel que fa a la recerca mèdica, sinó a la industrial, la que marca el futur econòmic. Les noves patents que s'han creat en un país, conjuntament amb el nombre de publicacions científiques que es realitzen, són indicadors essencials per saber si la política de l'estat és l'adequada per fomentar una recuperació econòmica del país.

L'estat ha reduït un 38% el pressupost en el finançament de projectes d'investigació a Catalunya. Això significa que els 19 centres de recerca catalans de l'àmbit de la salut van obtenir 226 projectes finançats per l'Estat l'any 2011, aquest any només es podrien finançar uns 140 projectes.

La Comunitat Europea ha carregat contra aquesta política del Govern Espanyol. La mateixa comissària europea d'Investigació, Innovació i Ciència es va mostrar decebuda pels pressupostos aprovats pel govern de Mariano Rajoy, ja que considera que les retallades en investigació mermen la competitivitat d'una economia que ha de remuntar.

També l'OCDE aconsella mantenir i augmentar aquestes partides en la situació econonòmica financera actual.

A Espanya, l'investigació biomèdica ha avançat molt en els darrers anys, sobretot en els àmbits de la genètica, l'oncologia, les neurociències i la immunologia. Malgrat això, després d'unes xifres creixents en inversió pública en Recerca i Desenvolupament van assolir el seu màxim l'any 2009, des de llavors s'han anat reduint successivament i incrementalment dels pressupostos. Els tractaments de medicina personalitzada a cada pacient són més efectius i és el camí per augmentar la qualitat de vida de les persones amb malalties greus i que requereixen d'equips interdisciplinaris per superar-les. Aquests processos són cars i cal investigar per millorar-los i fer-los més barats.

Dit d'una altra manera, l'inversió d'avui és fer que els serveis sanitaris del futur siguin més barats i efectius.

L'exemple de l'èxit de La Marató d'enguany, en contraposició a les retallades en l'àmbit de l'estat. És un altre exemple que l'estat es desfà, perd pes, i la societat està agafant cada cop més responsabilitats que no li haurien de correspondre. S'està traslladant la funció pública a la ciutadania. És això avançar? Això és progressar?

Referències:

Investigación biomédica: crítica en tiempos de crisis

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/09/11/actualidad/1347381780_700709.html

Los recortes en investigación científica

http://elpais.com/tag/c/f369496539be488a5aad4cdab9472bc1

La CE carrega contra les retallades en recerca del govern espanyol

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/525093-la-ce-carrega-contra-les-retallades-en-recerca-del-govern-espanyol.html

Els investigadors catalans avisen de les conseqüències de la retallada del 40% en recerca

http://www.324.cat/noticia/1696792/catalunya/Els-investigadors-catalans-avisen-de-les-consequencies-de-la-retallada-del-40-en-recerca

El Govern referma la seva aposta per la recerca atorgant 95 nous contractes de postdoc per un import de 7 milions d'euros

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=167468&idioma=0&departament=81&canal=101

La Marató bat un nou rècord amb més de 10 milions d'euros recaptats

http://www.acn.cat/acn/696427/Societat/text/La-Marato-TV3-record-cancer.html

A Mònica Terribas: “Gràcies a persones com tu, jo he triat aquests estudis”

Són dos quarts de deu del matí. Estic assegut a la tercera fila de platea de l’Auditori. Seient 6, només a 2 seients del passadís central. Avui és l’Acte de Graduació dels estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya.  Envoltat de companys que no reconec. La fotografia del campus que els identificava no m’ajuda. Només reconec a en Xavier Abat,  dues fileres més enrere, el director de la Marató de TV3 i editor del documental “El Cinema de Paco”, entre d’altres. Però em fa cosa saludar-lo. Una tonteria, segur, tot i que vaig creuar-me un parell d’emails amb ell i vaig parlar una vegada per telèfon. Penso que avui és un dia de celebració, i no de fer networking, segurament m’equivoco. Segur que sí.

Davant meu a l’escenari, asseguts presidint l’acte, la Mònica Terribas, padrina de la Promoció d’enguany, ara Consellera delegada i editora del Diari ARA, Imma Tubella, Rectora “Magnífica” de la UOC, que assisteix al seu darrer Acte de Graduació com a Rectora i Llorenç Ballester, Secretari General de la UOC.

L’Auditori és ple de gent, a platea i a l’amfiteatre, tots els alumnes que avui es graduen formalment, a les llotges, els familiars que els acompanyen. Alguns graduats, vestits amb les millors gales, es giren intentant veure als que els acompanyen a les llotges, alguns sense sort, com jo, que no aconsegueixo veure al meu fill.

Els presentadors de l’acte van anomenant en veu alta als graduats, un a un, que van desfilant per l’escenari de dreta a esquerra. El  Secretari General, la “Magnífica” Rectora i la padrina de la promoció els donen la mà personalment, i els feliciten, la rectora lliura una litografia en record.

Mica a en mica, les persones, altes, baixes, homes, dones, joves, de mitjana edat, grans, de color, embarassades, amb nadons a coll, molts vestits d’etiqueta, algunes de còctel, alguna que recorda a una “princesa Disney”, altres d’esport, pocs... Però tots, emocionats. Guarnits per l’ocasió. Orgullosos d’estar allà. I si, em vaig emocionant en silenci.

Jo me’ls miro. I a mesura que van avançant per aquest escenari que tinc davant meu, vaig pensant en el meu propi camí que m’ha dut a arribar fins aquí.

Penso com ells en el temps que he dedicat a aquests estudis. I el que han significat per mi. Sempre havia volgut fer Imatge i so, però en el seu moment a casa no teníem diners per poder matricular-me a l’única universitat privada de l’època en que es podien cursar els estudis. Vaig fer enginyeria en telecomunicació. Estudiant i treballant els caps de setmana. Molt dur, però no eren els estudis que volia realment fer.

Després de ser pare, i treballar durant anys. Als inicis de la crisi econòmica, vaig decidir tornar a re-emprendre el meu somni de joventut, al veure que la feina que feia no em satisfeia i que la meva plaça perillava pels reajustos de pressupost de l'empresa pública on treballava a causa de la crisi.

Finalment, la feina, com ja m’esperava, va acabar, i no se'm va renovar el contracte d'obra i servei, però jo ja havia començat els meus estudis apassionants i vaig encarrilar el meu recorregut professional com a freelance al món de la comunicació.

Moltes nits sense dormir. Passant més son que quan era jove i sortia amb els amics després de treballar. Posant-me a estudiar a les nits quan el meu nen dormia i al tren, en els trajectes diaris a la feina.

Sempre he hagut de compaginar els estudis universitaris amb una feina laboral, però els de la UOC, també, a més a més, amb la condició de família monoparental. Ser pare solter adoptiu no és fàcil. Però això és una altra batalla...

Vaig començar a la UOC el segon semestre de l’any 2008, i després de sis semestres, gener de 2012 aconsegueixo acabar la Llicenciatura de Comunicació Audiovisual a la UOC.  Després de cursar més assignatures de les estrictament necessàries, simplement pel fet de gaudir del coneixement que m’aportaven. Hi havia assignatures que volia fer, tot i que fossin optatives.

Ara, des d’aquest juny, després d'uns anys com a autònom, tinc la meva pròpia empresa, em dedico a dirigir projectes de comunicació, web, audiovisuals, estratègia comunicativa i social media per empreses. I malgrat tot el que passa a nivell econòmic, vaig fent, estic content. Sempre amb projectes sobre la taula. Els estudis que he realitzat a la UOC, m’han format, si, però segurament pel que m’han servit més és per agafar més seguretat amb mi mateix i en les meves capacitats.

El meu moment de pujar s’acosta. Els de Comunicació Audiovisual som dels darrers en pujar a l’escenari.

No em puc creure encara que pugui donar la mà personalment a Mònica Terribas, un dels meus referents en l’àmbit de la comunicació. Veig que tothom passa. Els graduats donen la mà i no s’aturen més del compte.

Però estic decidit a fer alguna cosa més que donar-li la mà.

Els meus companys de fila comencen a aixecar-se, caminem cap a l’escenari. Els locutors diuen el meu nom en alt quan trepitjo la tarima. Sense aturar-me, em giro intentant buscar a en Bora entre la multitud de les llotges, però no el veig. Dono la mà a en Llorenç Ballester, i a la Imma Tubella, que mentre em dóna l’enhorabona i la litografia, li dono les gràcies. Arribo a la Mònica Terribas. I sí, les paraules que mentalment he assajat durant una estona a platea, surten. I mentre li dono la mà, els hi dic.

“Mònica, ets collonuda. Gràcies a persones com tu, persones com jo hem triat aquests estudis”. Sembla que no s’espera aquesta salutació, i potser una mica ruboritzada, em diu gràcies.

Segueixo caminant cap al final de l’escenari. Veig el fotògraf de l’acte que fa fotos en direcció als graduats que donen la mà als membres de la taula presidencial. Baixo les escales i arribo al meu lloc.

No ho puc evitar, i les llàgrimes silencioses cauen per les meves galtes mentre miro l’hermosa litografia acolorida de l’avinguda Tibidabo de nit.

L’esforç de totes aquestes nits passen per la meva ment... Llegint els continguts apassionants del programa educatiu i elaborant els treballs de les proves d’avaluació continuada que m’han dut a acabar aquests estudis. Amb la síndrome "ventafocs", són les 9 del vespre, i a les 12 de la nit he de lliurar la PAC que tinc a mig fer...

He gaudit amb ells, si.  He patit, també. Les persones que m’han acompanyat durant aquest temps també n’han patit les conseqüències. De vegades m’han recolzat, però també hi ha hagut moments personals que m’he perdut.

El discurs de la Mònica Terribas, està a l’alçada de les meves expectatives. Fa un anàlisi de la situació socioeconòmica del país, i del procés com a país que s’està engegant. Així com també del paper que tenim els que acabem ara uns estudis en aquests moments on hi ha tantes coses per fer i tantes coses per reconstruir.

Ens desitja “molta lluita” en comptes de “molta sort”. Perquè lluitem per fer millor la societat, que ens a banda d’enriquir-nos personalment, ens anima a que fem les coses amb el cor, amb humilitat i amb la convicció de contribuir amb la nostra feina diària a un món millor. Sense esperar sempre una retribució o un benefici directe, ja que això és una de les coses que ens ha dut al lloc on estem. On els números i els beneficis econòmics han esdevingut els valors prioritaris, i que aquesta priorització ha contribuït a la crisi global a la que ens enfrontem.

L’aplaudiment dels assistents ha estat fervorós i intens. Quin moment! Quin orgull d’ésser allà! Si tothom que estés al capdavant del país, fos com la Terribas, estic segur que les coses anirien de diferent manera.

Un estudiant ha parlat en nom dels graduats, ha explicat una història que en part és la nostra història.

Imma Tubella, també ha tingut un discurs brillant. Ha fet esment al sistema pedagògic de la UOC com a el secret per l’èxit de la universitat, que la converteix en un referent d’excel·lència internacional, tot i les millores que cal fer sobretot en els aspectes de la pràctica. Vint anys donen de si. Més de 38000 estudiants graduats. Una comunitat educativa consolidada i amb un sentiment de pertinença comú. Llegeix a mode d'exemple una carta emotiva sobre el que significa la UOC per persones que treballen i estudien, la carta és d'Isaac Salvatierra, alumne de la UOC, i també redactor del Diari Ara. Mónica Terribas somriu sorpresa al sentir les paraules d'ell en boca de la Rectora. Per a Imma Tubella és el darrer Acte de Graduació. Hi ha una mica d'emoció a les seves paraules.

Tinc la sensació, que ha estat una bona rectora, i que deixa, l’entitat en un lloc millor d’on estava.

No estic d’acord amb tot el que ha dit la Rectora, però si en la majoria de coses. Altres sistemes d’ensenyament superior a distància que he provat no tenen la metodologia tan pautada de la UOC. Tanmateix, l’ensenyament a distància, té carències, la falta de contacte físic i presencial, dificulta l’aprenentatge de la vivència, de les pràctiques, segurament en uns estudis més que els altres. A Comunicació Audiovisual he trobat a faltar més vinculació amb les empreses i pràctiques reals amb equipament audiovisual professional real incloses a les matèries.

Malgrat aquests aspectes menors, se que no hauria pogut realitzar aquests estudis ni part del meu somni, sinó hagués estat per aquesta universitat.

Per acabar una copa de cava,  amb un regust magnífic. Un acte rodó.

Gràcies UOC, gràcies Mònica Terribas,

Joaquim Roqué Paret

Com es fa un arbre de Nadal?

 

Quan a l'ambient global plana la tristor i la crisi us destijo que el proper any 2012 la vostra vida estigui plena de imaginació, innovació, esperança, bona sort, il·lusió, ganes de viure, salut, carícies, abraçades i que els valors positius que duem tots a dins omplin casa vostra. Això és el que hem volgut fer amb el nostre arbre aquest any,

Joaquim Roqué Paret

Som conscients que l'entramat de Google ens controla?

Google és un conjunt de productes i serveis que en la societat de la informació actual són ja imprescindibles per viure i relacionar-se, que en conjunt, han transformat els conceptes de comunicació de masses i han revolucionat la humanitat. Tanmateix, també és l’exemple d’un grup empresarial fagocitator, que controla i observa tots els continguts i cerques que es realitzen a través dels seus productes en benefici del seu negoci. Fins a quin punt en som conscients? Sabem que ja es qüestiona científicament els efectes de l’ús de les seves eines en les nostres capacitats cognitives?

La tecnologia ha de semblar senzilla
Google és fundat l'any el 4 de setembre de 1998, tant sols fa tretze anys, per Larry Page i Sergey Brin. Sis anys més tard, va fer la seva primera cotització al NASDAQ, el mercat d'accions electrònic dels Estats Units. El NASDAQ comprèn les empreses d'alta tecnologia en electrònica, informàtica, telecomunicacions més globals del món, Yahoo, Apple, Intel, Microsoft, Symantec, Garmin,Cisco, Vodafone, Dell, Verisign, Oracle, Autodesk, Adobe, Microsoft etc. També s'hi troben. Ara és una de les empreses amb més valor de cotització. En mans d'un gran nombre d'accionariat, producte del seu creixement en capital.
Google aparentment és un cercador senzill. Va irrompre al mercat al simplificar el model de cercador, fins llavors els cercadors eren un element més dels portals. Els portals de l'època del Web 1.0 eren grans planes bastant estàtiques, plenes de continguts que oferien propostes als usuaris. Els usuaris tenien un rol passiu. Els portals venien a ser portes d'entrada a Internet, on els webs, guiaven als usuaris, que començaven a temptejar amb la xarxa i les possibilitats d'Internet.

Google significà un canvi. Però seguint els passos d'Apple, això sí. La tecnologia és senzilla. I si no ho és ho ha de semblar. Una aparent senzillesa, tant de forma com de funcionament. Pantalla buida d'elements, un gran logo policromat amb colors primaris, senzills, amables, quasi de nivell d'educació primària. Una caixa de cerca, únic lloc en tota la pantalla per posar text, i dos botons. “Cercar”, i  “Em sento afortunat”. El primer dóna accés a un llistat de possibles solucions a la pregunta, l'altra, un giny a l'usuari per provar l'eina, amb un clar sub-text:  “Sóc un cercador  tant bo que a la primera ho trobaràs, i si més no, si el que surt no és el que cerques, somriuràs amb el resultat del meu propi algorisme de cerca.” Sense dubte una bona declaració d'intencions ben definitòria.
Els elements que acompanyen la mitologia de Google, igual que moltes empreses .com, de pujada i expansions meteòriques, és la tòpica del somni americà: joves estudiants americans, fan un projecte molt engrescador, creat i situat en un garatge, amb una idea que no ha tingut ningú abans, amb molt poca inversió i molt talent. Un altre element definitori apunta a l'origen etimològic de la mateixa paraula. Dues són les  accepcions, googol , segons la mateixa companyia es deu a la manera de denominar un 1 seguit de 100 zeros, de fonètica anglesa similar a Google, es una metàfora de la capacitat d'organitzar una quantitat d'informació aparentment infinita al web. I la segona prové del mot també anglès goggles, paraula amb les que es denominen les ulleres de capbussar-se sota l'aigua per protegir als ulls.

Fins aquí tot té una coherència comunicativa impecable. Tanmateix darrera de la senzillesa de Google hi ha un gran conglomerat d'empreses que abasten molts sectors de la comunicació de masses, que és tan complexe com secret és el funcionament dels algorismes de cerca que premien amb bones posicions o castiguen als posicionaments de les adreces web que relacionen i mostren en les seves cerques.

Comprar, absorbir, comprar, absorbir, comprar
La història de Google , és la història de l'evolució d'una de les empreses més fagocitadores que ha creat el capitalisme. La política de creixement ha tingut una premissa absoluta, comprar empreses incipients, no massa conegudes, que amplien els nous nínxols de mercat que apareixen, i adoptar-les i adaptar-les com productes propis, d'una manera tant subtil que provoca que la gran massa ho identifiqui com productes propis i originals de Google.

Empreses com Blogger, Panoramio, Feedburner, ReCAPTCHA, DoubleClick, Trendalyzer, Neotonic Software, Android, Genius Labs i  les més consolidades i mediàtiques com Youtube, Zinga, Jambo, Slide, han estat comprades per Google i incorporades com a nuclis de les seves àrees de negoci.
Les darreres adquisicions de Google agafen un altre caire, dominar també la fabricació de dispositius, fins al moment. Google ha practicat una política de sinergies amb fabricants de mòbils, fins a ocupar una posició important del mercat de la mobilitat i smartphones (Acords amb Samsung, HTC,...). Recentment es rumoreja que Blackberry integrarà Android en els seus futurs dispositius. Això significa que Android passarà a ser el sistema operatiu de mòbils més usat del mercat. Per tant, encara contribuirà més a la convergència tecnològica, i en certa manera emularà al més al seu gran competidor, l'iPHONE.

L'algorisme de Google. La clau del negoci de l'imperi
El model de negoci de Google es basa en la gestió de la informació. Mitjançant algorismes  parametritza per una banda els continguts que indexa en els seus múltiples productes, i per altra, també parametritza les necessitats de promoció dels anunciants, o interessats en posicionar els seus continguts i/o productes a Internet.
Amb aquesta informació, creua les bases de dades, relacionant demanda amb oferta, i casa les dues necessitats. Utilitza, d'aquesta manera, els continguts d'altres per inserir-hi de manera subtil la seva publicitat (pagada pels seus clients) que s'adapta semànticament a aquests continguts que difon, i per tant, al gust del tipus d'usuari que els consulta.

Els productes de Google com a difusors de continguts. 
No és el mateix ser difusor que ser creador
Si alguna cosa caracteritza a Google és el fet de crear plataformes per la difusió de continguts multimèdia els quals Google no en té la propietat intel·lectual.

• Google News, les notícies de google. Creades l'any 2002. Nombroses editorials i publicadors volen que Google pagui per a l'ús de les seves imatges i notícies. No obstant això, dos factors han fet que aquestes demandes en contra de Google no fructifiquin: la publicitat gratuïta i el "no-ús" del contingut de la notícia, emparat per l'ús de la redirecció per visualitzar la notícia.

• Blogger. Va ser creat l'any 1999 per Pyra Labs. És un servei per crear i publicar un blog fàcilment. Google se'l va fer seu l'any 2002 .

• Youtube. Empresa creada per tres treballadors de Paypal per intercanviar vídeos. Permet penjar vídeos directament dels formats més utilitzats per càmeres de fotografia, vídeo o mòbils  (mov, mpeg i avi) al núvol i compartir-los sense necessitat de descarregar-los ni d'estar registrat. Això, tenint en compte que els vídeos són els elements multimèdia que necessiten més ample de banda per ser transmesos, és una de les claus del seu èxit. Per aquesta raó al ser un entorn obert, servei d'aparador promocional, indexat, per texts i metatags que ajuden a trobar el vídeo en els motors de cerca i a inserir la publicitat adaptada al contingut i al target de l'usuari que el visiona. La tecnologia que utilitza és la Flash (de Macromedia i ara d'Adobe). Youtube ha esdevingut el mitjà de comunicació de masses més global del planeta. No només l'usuari amb necessitats d'auto-comunicació de masses hi accedeix per oci i entreteniment, sinó que ja és molt habitual que els informatius de les televisions usin les imatges per mostrar esdeveniments que copsen a l'opinió pública .

• Google Books. Segurament un dels serveis menys coneguts de Google, tanmateix un dels més revolucionaris per la història de la comunicació i per la preservació del patrimoni documental de la humanitat. Consisteix en libres digitalitzats de biblioteques d'arreu del món de totes les èpoques, on s'han aplicat tècniques de reconeixement de caràcters, i es poden fer recerques de texts que en el seu origen no eren arxius informàtics. O bé eren impresos, o a mà. Els llibres que tenen drets d'autor, només es pot accedir a la portada o a les primeres planes, tanmateix, Google Books, localitza el llibre per si l'usuari està interessat en llegir-lo o aconseguir-lo. Una idea semblant al portal Europeana, el portal del patrimoni cultural i científic d'Europa. Tanmateix, Europeana també indexa materials multimèdia i artístics.

• Google Scholar (Google Acadèmic). Cercador especialitzat en continguts acadèmics i científics.

• Picassa. Ús compartit de fotos ràpid i fàcil des de Google. Companyia comprada per Google l'any 2004.

• Google TV. L'smartTV de Google. Google durant l'any 2012 desplegarà els dispositius i plataforma de continguts audiovisuals. Google TV és una plataforma Smart TV de Google. Va ser anunciat el 20 de maig 2010. Google TV integra el sistema operatiu Android, i la versió per Linux de Google Chrome, per crear una televisió interactiva per sobre de la televisió d'Internet existents i llocs WebTV.

El posicionament en mobilitat. L'espectacular especialització

Informació segons posició geogràfica + connectivitat en mobilitat + dispositiu mòbil
Una de les especialitats de Google han esta els serveis de geoposicionament, mapes i informacions associades. Amb l'impuls de les aplicacions en mobilitat, Google ajunta les dues grans línies de negoci en l'us que en faran els smartphones.

• GoogleMaps. Els plànols de Google.
• Google Earth. Informació geogràfica del món
• Google Street View. Recreació i navegació en 3D de les principals poblacions mundials.
• Google Places . El posicionament d'empreses i negocis.
• Android. El sistema operatiu per Smartphones de Google
• Motorola. El fabricant d'smartphones adquirit per Google l'any 2011
• Panoramio. Empresa d'origen espanyol de geoposicionament i localització de fotografies. Adquirida per Google l'any 2007.

El màrqueting online. On fa els diners Google.

• Google Search. Motor de recerca web de Google. La mare dels ous. Creat l'any 1997 pels fundadors de Google Inc.
• Google AdWords.És el mètode que utilitzat Google per fer publicitat patrocinada.
• Google Adsense. Permet publicar anuncis de tercers al lloc que tenim. I ingressar per aquest concepte,
• Google Analytics. És una solució de mètriques i analítiques web per  empreses que proporciona informació molt valuosa sobre el trànsit del lloc web i de l'eficàcia del  del pla de màrqueting.
• Video & YouTube Ads .anuncis i promocions als espais que permeten l'emissió de vídeos.

Els productes d'empresa, Internet i ofimàtics.

La gratuïtat a canvi de posar publicitat en funció dels continguts que maneguem

• Google Gmail. El correu webmail que incorpora xat i videotrucades.
• Google Docs. L'office propi en cloud computing.
• Google Apps. El paquet de solucions cloud per empreses o entorns col·laboratius de treball, o teletreball.
• Google Groups.Llistes de distribució per mantenir i consolidar grups d'interès.
• Google Chrome. El navegador de Google que és un complement pel seu Google Search

Google Goggles

L'aplicació de realitat augmentada de Google creada en l'entorn Google Labs, ja clausurat, que ha permès que diferents usuaris compartissin coneixements per desenvolupar aplicacions que després han estat usades per Google. Google Goggles permet fer fotografies de portades de llibres, monuments, quadres famosos, targes de contactes, i obtenir més informació que relaciona la imatge amb els webs corresponents.


El punt feble. Els intents fallits de crear una xarxa social potent per no perdre l'hegemonia en front del poder creixent Facebook

Google té un gran problema. La publicitat creixent i el negoci que generen les xarxes socials i concretament Facebook. Això deixa a Google enrere en la cursa en el predomini publicitari. La seva gran font d'ingressos. Google ha intentat diferents vegades crear xarxes socials per compartir informacions entre usuaris, però cap ha acabat de fructificar. El darrer intent és Google +, que a diferència de les predecessores Google Wave, i Google Buzz, integra dos conceptes: posicionament en resultat de cerques i xarxa social. Google afavoreix en el posicionament dels continguts que han estat anomenats i valorats des de la seva xarxa social respecte les altres, és a dir, respecte a Facebook, que al ser un entorn exclusiu pels usuaris de Facebook, Google no pot indexar els continguts fruits dels comentaris dels usuaris Facebook i processar la informació de la que mengen els seus algorismes de posicionament. No passa el mateix amb Twitter, que al ser obert i públic si que apareix a les cerques de Twitter. Només apareixen els continguts relatius a Facebook que tenen en la seva url pública (perfils d'usuari o planes de fans) alguna paraula coincident amb la cerca que fa l'usuari al motor de Google. Google i Facebook lluiten per un lideratge mundial 2.0, fent servir la llibertat d'expressió i la participació ciutadana com a bandera, tanmateix, també tenen els mateixos punts foscos en la seva expansió, com en el cas de Xina.

Google ens està fent estúpids?

Què és el que passa amb els nostres cervells? Hi ha diverses teories que afirmen que Google està contribuint decisivament a la reassignació dels circuits neuronals,  reprogramant la memòria dels usuaris que fan servir de manera habitual els seus productes i solucions.

Això sembla molt fort i contundent quan s'escriu, però si posem el símil de la calculadora, per fer una analogia, es pot entendre millor.

Està socialment establert i comprovat que si fem us repetit de la calculadora per fer operacions bàsiques, la nostra capacitat de càlcul mental cau en picat.

Si Google és la nostra gran calculadora de múltiples operacions que fem de manera habitual i repetida. Com poden ser: posicionar-se en un territori, navegar per gps, orientar-se pels carrers, cercar informació de manera verbal o no verbal en el nostre territori més proper, augmentar hores de lectura en pantalla en detriment de la lectura en paper, anular l'escriptura manual en detriment de l'escriptura en teclat, o bé, prement pantalles tàctils amb les falanges dels dits, etc.

Què passa si deixem de fer totes aquestes accions que hem estat aprenent des de la nostra infància i reforçant en les diferents etapes escolars?

Doncs tal i com cita Nicholas Carr, en l'article interessantíssim publicat a The Atlantic Magazine , al teòric dels mitjans, Marshall McLuhan, quan va assenyalar en la dècada de 1960, els mitjans de comunicació no són només canals passius d'informació. Subministren el material del pensament, sinó que també donen forma al procés de pensament. I el que la xarxa sembla estar fent és soscavant-li la capacitat de concentració i contemplació.

La xarxa en si mateixa no ho fa, però potser si les eines que connecten tot amb tot, és a dir, les eines que ens fan convergir tot el que necessitem per desenvolupar-nos al palmell de la mà.

Aquesta concentració pot arribar a fer-nos mermar les nostres capacitats adquirides prèviament. Falta de fluïdesa al llegir, dificultat d'enfrontar-se a texts llargs, no ser capaç d'escriure unes pàgines a mà amb bona cal·ligrafia...

Segurament caldrà esforçar-se per trencar la dinàmica a la que ens porta aquesta convergència que pot esdevenir molt més que addictiva. Pot arribar a ser inhabilitant. Però, segurament, ja és massa tard.



Referències:

La història de Google segons Google: http://www.google.com/about/corporate/company/history.html

Los tentáculos y adquisiciones de Google en una infografía http://www.electrorincon.com/los-tentaculos-y-adquisiciones-de-google-en-una-infografia/2010-08
 

Les darreres compres de Google el posicionen fortament en l'àmbit de la mobilitat i en l'oferta de continguts en funció del geoposicionament:
-Google compra mil patentes a IBM para defender Android http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/Google/compra/mil/patentes/IBM/defender/Android/elpeputec/20110915elpeputec_1/Tes
-Google comprará el negocio de telefonía móvil de Motorola por 8.800 millones de euros
      http://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/15/navegante/1313420280.html
-Google compra Motorola, Android ya tiene hardware propio
      http://www.android.es/google-compra-motorola-android-ya-tiene-hardware-propio.html
-Zagat, opiniones de restaurantes para Google Places.
      http://www.cnnexpansion.com/tecnologia/2011/09/08/google-compra-a-experto-gourmet

 -BlackBerrys Said to Get Android Apps as RIM Seeks Sales Boost
       http://www.bloomberg.com/news/2011-08-24/blackberry-said-to-get-android-apps-as-rim-seeks-to-widen-device-s-appeal.html

   
Google devela cambios, no su algoritmo
      http://www.el-nacional.com/noticia/9878/24/Google-devela-cambios,-no-su-algoritmo.html

Vídeo de la mort de Gadaffi. Realitzada amb un mòbil per un dels mateixos agressors i penjada a Youtube. La mala qualitat d'imatge ja fa temps que no és excusa per emetre-ho per televisió. Ni amb els temps que moltes de les cadenes de televisió ja emeten en HD Real. http://youtu.be/_pkKWYAQC-8

Nota: Segons Manuel Castells, afirma al llibre Comunicació i Poder que les tres formes de comunicació convergeixen i s'articulen a l'hipertext (interpersonal, comunicació de masses i autocomunicació de masses), i que aquest pot oferir tot el ventall de possibilitats que permet la interacció humana. Aquesta convergència només és possible si es donen certes transformacions en el procés comunicatiu. Diferents autors les qualifiquen com una “revolució comunicativa”. Google Books, discretament, ha exemplificat una de les transformacions tecnològiques més significatives, que el simple fet de fer un catàleg mundial de llibres contempla aspectes com la digitalització de la informació, accés a continguts fins al moment fixes i localitzats a ser possible consultar-los des de les noves comunicacions mòbils o sense fils.

Google TV en España
      http://www.ticbeat.com/tecnologias/google-tv-en-espana/

Google a la Xina, una doble moral similar a de la que també vol gaudir Facebook:
      Google seguirá en China: ¿quién ganó?
      http://www.bbc.co.uk/mundo/economia/2010/07/100630_1236_google_china_analisis_mercado_internet_dc.shtml
       Facebook Exploring Expansion Into China
      http://www.hollywoodreporter.com/news/facebook-exploring-expansion-china-176805

GOOGLE IS MAKING US STOOPED (STUPID). What the Internet is doing to our brains. NICOLAS  CARR
      http://www.theatlantic.com/magazine/archive/2008/07/is-google-making-us-stupid/6868/

    

El tancament de TV3HD i Esport3: conseqüència de la crisi o preu polític?

La reducció del pressupost de TV3, no només és una decisió d’ajust per la crisi. Aquesta acció suposarà la privatització de l’espai radioelèctric en favor dels lobbys que han influït a l’opinió pública en la campanya. Els mitjans públics perdran pes, lideratge i deixaran d’estar al capdavant de la innovació tecnològica audiovisual del país.


Francesc Homs, portaveu del Govern, va anunciar divendres 25, que les retallades de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)  afectarien a dos dels canals de TDT, concretament al d’Esports3, el darrer en ser inaugurat ara fa un any, a l’octubre de 2010, i molt possiblement a TV3HD, que des de març d’enguany emet de manera simultània amb TV3. I és, amb diferència, un dels canals amb més continguts produïts en HD dels que emeten a Espanya.

La principal raó esgrimida és el dèficit de la CCMA i la necessitat de reduir el cost del transport de la senyal. Ja que es reduiria a un els dos multiplex que utilitza la CCMA per emetre tots els seus canals de TV i Ràdio amb la tecnologia DVB-T a un de sol perquè el canal de TV3HD necessita més espai radioelèctric.
Tanmateix, aquest tancament té, presumiblement, altres raons que encara no han estat explicades pel govern, i plana en l’ambient que el Govern cedeix a interessos de grups de comunicació privats propers al lobby econòmic del partit que ha estat triat per la majoria de catalans.

De totes maneres, la història de privatitzacions en l’àmbit dels sistemes de comunicació públics a Catalunya per millorar la gestió es contradiu frontalment amb el fet de reduir costos en transport de senyal.

Fem una mica de memòria. L’anterior govern de Convergència i Unió a la Generalitat, l’any 1998, va privatitzar les xarxes i serveis de telecomunicacions de les tecnologies de la informació del Centre Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, que era l’organisme titular de la xarxa d’infraestructures de telecomunicació per proporcionar el senyal de difusió de televisió i FM (TVC i Catalunya Radio) a la població i territori nacional, també els serveis de mòbils relacionats amb la seguretat (mossos, bombers...) i serveis de veu de la seva pròpia xarxa per autoconsum.
Aquesta privatització va donar a l’aparició de diferents empreses en diferents fases, que d’ençà han canviat de nom i titularitat.

1998: Debis Systemhaus (actualment de T-Systems). Empresa orientada a la prestació de sistemes informàtics (servidors de webs, aplicacions, etc)

1999: Catalana de Telecomunicacions Operadora de Xarxes, S.A. (Al-Pi Telecomunicacions). Empresa orientada al transport i fibra òptica i a comunicacions de Banda Ampla per cable en general.

2000: Difusió Digital, Societat de Telecomunicacions, S.A. (Tradia) i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. Empresa amb les infrastructures de les torres de telecomunicacions, amb sistemes de ràdio enllaç que s’utilitzen per les comunicacions de mòbils i televisió, tant digital com analògica.

Amb la fragmentació entre diverses empreses es va perdre una oportunitat única de tenir una operadora pròpia i potent de Catalunya, amb una entitat de magnituds similars a Euskaltel, operador global de Telecomunicacions del País Basc, que ofereix serveis de telefonia fixa, mòbil, Internet i Televisió Digital.
La peça clau d’aquestes empreses dispersades és Tradia, empresa que després de la privatització havia de garantir l’arribada del senyal de la televisió i ràdio pública a tot el territori català.

Nota: Al Desembre de 2006, es van celebrar la VI Jornada Parlamentària sobre Mitjans de Comunicació El futur digital de la ràdio i la televisió. Parlament de Catalunya. Audiovisuals. On es van debatre temes com La recepció digital a les llars catalanes, la transmissió del senyal digital i l’impacte d’aquest a la societat i a desenvolupament tecnològic adient. Molts dels temes tractats s’han obviat repetidament.

Tradia va passar a mans de Retevisión, i ambdues van se adquirides per Abertis. Abertis és un gran grup que domina el mercat de la gestió d’infraestructures, com són la majoria d’autopistes catalanes, alguns aeroports i una bona part d’infraestructures de telecomunicacions (xarxes IP de dades, torres de telecomunicació, TDT i Ràdio, serveis maritims, Radiocomunicacions mòbils,...) entre d’altres.

Actualment, Abertis està al capdavant de projectes com el PHIDIAS (2010–2011), cofinançat pel Projecte AVANZA, coordinat per Retevisión, que te per objectiu principal la creació d’una Plataforma Hibrida de Difusió Intel·ligent d’Aplicacions i Serveis per Televisió (PHIDIAS) sobre HBBTV terrestre i satèl·lit. El consorci està format per Retevision, Hispasat, MPG, Activa Multimedia, TVC, Antena 3, Acceso, La Salle i la UPM. És a dir, Abertis ja està preparada per emetre continguts del tipus “Setbox” americans des de l’àmbit privat.

El principal accionista d’Abertis és La Caixa, en el seva filial Caixaholding, la seva participació arriba a un 28,478%.

El tancament de TV3HD deixarà lliure un dels dos multiplex de la CCMA, si és cert que el cost del transport del senyal es reduirà, tanmateix amb aquest espai, Abertis podrà utilitzar-lo per explotar-lo de manera comercial. Trencant l’esperit de la privatització de l’any 1998.  És a dir, la xarxa de telecomunicacions no assegura la presència de tots els canals catalans a tot el territori. Ara aquest servei de país és considerat un cost a retallar.

Qui utilitzarà aquest multiplex i espectre radioelèctric?

La Caixa i el Grup Godó
El propietari del Grup Godó, Javier Godó Muntanyola, Tercer comte de Godó, és membre del  Consell d’administració de CaixaBank des de el any 2005. És vicepresident tercer de “la Caixa”, conseller de VidaCaixa Grupo i membre del Patronat de la Fundació “la Caixa”.  ( Veure enllaç:
Tanmateix, alhora és presideix La Vanguardia i El Mundo Deportivo i fou membre fundador i president d'Antena 3. El Grup Godó, és el propietari també de les cadenes de ràdio RAC1, RAC105 (privatitzada també en l’anterior govern de CiU l’any 1999, essent la cadena de música de la Corporació de Radio i Televisió Catalana amb una clara potencialitat comercial)
És clar doncs els lligams entre Abertis (torres de telecomunicació i transport del senyal) i el Grup Godó.
Per altra banda, el Grup Godó, ha estat reconegut per diferent mitjans, un clar lobby de suport a la campanya del President Mas abans de les eleccions catalanes. Algunes fonts, subscriuen que les primeres mesures del Govern de la Generalitat estan essent favorables a aquest grup de comunicació en detriment d’altres.
Segons consta en l'expedient 2011051 del Departament de Presidència –font: Revista El Triangle- , en plena aplicació de retallades pressupostàries, aquesta assignació de prop de 2 milions d'euros, va ser aprovada el 13 de setembre, sent el contracte formalitzat el passat 5 d'octubre, mitjançant un procediment de "negociat sense publicitat". És a dir, aplicant la fórmula d'assignació directa a un sol·licitant. Procediment que no afavoreix la competitivitat amb altres empreses privades del sector i no afavoreix el creixement d’altres empreses.

Les conseqüències en la producció i en el posicionament de TV3
Mònica Terribas, directora de TV3, no està d’acord amb aquesta decisió . Ja que afirma que el model aplicat fins al moment assegura uns resultats de qualitat i de lideratge, tant tecnològic com d’audiències. Els grups de l’oposició, tant Iniciativa – Verds, ERC i SI s’han mostrat en desacord amb aquesta decisió. Les crítiques a Terribas i a TV3 , que ha qüestionat la possible emissió de la Lliga de Futbol, un dels principals puntals d’audiència i d’ingressos, han estat diverses des de, sobretot, entorns propers al govern o propers al Grup Godó.

Sóc del parer que el tancament de TV3HD i Esport3, no només suposa una contradicció en el criteri seguit pel model de privatitzacions aplicat per l’actual govern en aquesta legislatura i les anteriors, que havien de garantir una cobertura total de les necessitats de transport de senyal i emissions a tot el territori català, sinó que amb la diàspora de cadenes existents, la majoria no compleixen l’emissió de continguts de qualitat ni afavoreixen la cohesió social i de país que si que fan els canals de continguts especialitzats de la CCMA.
A més a més, tenint en compte que ambdós canals aporten un valor tecnològic afegit, aspecte importantíssim en la potenciació de la innovació i creació de nous continguts audiovisuals de qualitat. Cal recordar que ambdós canals són els de creació més recent dins de l’oferta de la CCMA i no es pot atribuir una falta d’audiència perquè no han pogut tenir encara el recorregut comercial mínim exigible per prendre una decisió dràstica com aquesta.

Per altra banda, és clara la implicació dels interessos privats. La baixada d’ingressos de premsa, pot ser un motiu suficient perquè el Grup Godó faci servir la seva influència en el Govern de la Generalitat a través de La Caixa per poder crear continguts de qualitat en l’espai del mercat audiovisual del país que deixarà lliure la CCMA si es produeix finalment aquest tancament.

També és evident, que els continguts que poden suposar un negoci per un grup privat són els referents a l’explotació dels canals esportius, sobretot als referits al futbol – també cal remarcar que Esport3 fins al moment ha donat una cobertura significativa a esports minoritaris, i al teixit que conforma l’esport base-. L’alta definició en altra tipus de continguts es redueix a la producció de sèries i/o pel·lícules, si es segueix el model americà.  Però el model de producció i consum actual no potencia precisament la producció autòctona i de proximitat.

Si apareix en l’espai que pot deixar el multiplex de la CCMA, una plataforma de pagament de continguts HD, no potenciarà la producció audiovisual del país.

Si és el Grup Godó qui pot optar per aquesta possible oferta és perquè és rendible econòmicament. Els precedents de la privatització de RAC105 ho corroboren –compra amb un èxit comercial assegurat-, així com la creació de l’edició catalana de La Vanguardia,  experiència comercial amb un diari de gran abast que s’ha dut a terme quan el mercat ja assegurava un èxit comercial de periòdics en català (ARA, El periódico de Catalunya en català, el Punt Diari... etc).
A mi, a títol personal, m’agradaria més empenta i valentia per emprendre nous negocis en el sector sense que  fossin en detriment dels productes que funcionen o que són ja un referent. No es pot ser competència deslleial de productes audiovisuals que no existeixen. Aquestes estratègies ens fan més petits com a mercat.




DOCUMENTACIÓ
1998. Privatització de catalana de telecomunicacions
1998. Privatització del Centre Informàtic de la Generalitat (CIGESA)
"El Grupo Godó dispondrá de dos cadenas radiofónicas en catalán". Article Publicat a La Vanguardia, el 6 de maig de 1999
"El PSC pide que la Generalitat invierta en telecomunicaciones los ingresos por privatizaciones” Article publicat a La Vanguardia el dia 14 de novembre de 2000
El futur digital de la ràdio i la televisió. Parlament de Catalunya. VI Jornada Parlamentària sobre Mitjans de Comunicació Audiovisuals. Desembre de 2006
Conglomerats de comunicació al segle XXI: financiarització i dèficit democràtic

La Generalitat de Catalunya tancarà 2 dels 6 canals de TVC
Homs no aclareix quins canals desapareixeran
El Govern retalla el pressupost de la Corporació un 13,3% i tanca dos canals dels sis de TV3

El Grup Godó recapta els beneficis del seu suport a CiU
El grup Godó vol que Mas li regali el Canal 33 per cobrar els favors prestats
Mònica Terribas alerta d'interessos que tenen TV3 'en el punt de mira'

Terribas, sobre la retallada de TV3: "Aquest model de servei públic no és el meu"
Junqueras atribueix a 'la pugna pel control del sector audiovisual' la retallada de TVC
Terribas, faci de director
Basté denuncia que a TV3 hi ha "un grup de galtes que a la privada estarien al carrer"
El nou canal Esport 3 arrenca les seves emissions amb la cerimònia d'inauguració dels Special Olympics

TV3 HD ja emet la programació habitual de TV3 de manera simultània