Tranquils, les retallades a TV3 mantindran el discurs sobiranista als mitjans catalans

El Govern de la Generalitat, conscient del paper que té i tindrà TV3 i Catalunya Ràdio en el procés sobiranista, ha estat benvolent amb les retallades, pel que podria haver sigut.
La retallada a TV3 I Catalunya Ràdio acontenta als grups de comunicació privats que també donen suport al govern.

Els treballadors de TV3 van demanar la dimissió de Brauli Duart el passat 13 de juny

Si, efectivament, les retallades de TV3 eren anunciades, però el procés ha anat més a poc a poc que el que semblava, també que l'abast és menor del que se suposava o del que ha afectat a altres televisions públiques, tot i el dramatisme de la situació pels treballadors. Aquesta lentitud en el planteig de la decisió final ha anat en funció de l'evolució del procés de transició nacional , tot i que Brauli Duart, el president de la corporació ha qualitficat l'ERO com a últim recurs, tanmateix, tot i els seus arguments, el procés no només és un tema econòmic i empresarial.

Perquè és un dels sectors crítics que afecten al poder d'influència i estabilitat d'un país (transports públics, cossos de seguretat i mitjans de comunicació públics).

La pèrdua de múscul que suposarà l’aprimament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es veurà compensada per l’augment de la presència dels mitjans privats.

Això sumat al canvi de direcció, on la substitució de Mònica Terribas al cap davant de TV3, va ser sobretot per assegurar una línia editorial no critica amb el govern. La independència contrastada de Terribas, no encaixa en el perfil més afable i sumís que li cal a un Govern.

Hi ha diferents perquès que expliquen com s’està fent aquest estudiat procés. En aquest article en se'n fan referència a dos:

Un perquè polític

TV3 és un dels elements claus en la propaganda actual en el procés sobiranista. Tant TV3 com Catalunya Ràdio són els dos mitjans en que es basa la comunicació i la transmissió dels missatges del moment del país.

Què vol dir això?  Que no pot haver-hi cap procés sobiranista sense un recolzament mediàtic massiu des de Catalunya i fet a Catalunya, tant públic com privat.

Si es retalla la televisió pública i s’augmenta la quota de mercat de mitjans de comunicació privats, quins mitjans privats triarà el govern?

Doncs, segurament, els que saben que apostaran per una línia editorial i d’opinió semblant a la que s’està seguint des del mateix executiu. En el cas de Catalunya és evident que aquest espai l’ocupa, primordialment, el Grup Godó.

No només pel procés polític que viu el país, a banda, des del Govern hi ha una clara intenció política d'afavorir el Grup Godó, 8TV, RAC1, etc... El gran ajut que va tenir Mas en la primera campanya que el va dur a President ha de ser compensat. I la compensació s'ha de traduir d'alguna manera en resultats econòmics.

No només hi ha hagut un augment de la contractació publicitària de la Generalitat en els mitjans d’aquest grup, sinó que el fet d'externalitzar la gestió de la publicitat, i que el Grup Godó la gestioni -que tot sembla indicar que s'anirà per aquí- és clarament una mesura per frenar les pèrdues que han patit per la caiguda de la inversió en publicitat que fan les empreses en el Grup Godó - i no cal oblidar, que ha afectat també a totes les empreses del sector, i que aquestes empreses també haurien de ser compensades si es segueix el mateix criteri-. També contribueix a aquesta compensació econòmica  el tancament de canals i freqüències d’emissió televisives, tret d'inici de l'aprimament de TV3 i Catalunya Ràdio.

Un perquè econòmic

Però a costa de què es fa el traspàs de recursos dels mitjans públics als privats? Doncs dels ingressos que pot tenir TV3 que no provenen de subvencions públiques.

El que pot tenir un rendiment econòmic es lliura a mans privades. És el principi de qualsevol privatització i en aquest cas és el principi de la fi de l’hegemonia dels mitjans públics a Catalunya.

Per altra banda, les retallades en pressupost de TV3 i Catalunya Ràdio, intel·ligentment, tenen una proporció semblant a altres retallades en altres sectors. 

I això de cares a l’opinió pública és important. Ja que no se’ls veu com més perjudicats que als altres sectors bàsics (educació, salut, etc) tot i la identificació social que es té amb els mitjans de la corporació.
A  més a més, si es compara TV3 i Catalunya Ràdio amb altres retallades que han patit mitjans públics, no són de les entitats més perjudicades del seu sector.

TV3 i Catalunya Ràdio sumaven l’any 2521 treballadors l’any 2012, i l’ERO planteja treure’n 312 treballadors, això significa el 12% de la plantilla aproximadament. Més la reducció del sou en 7,5%.

Tanmateix, cal tenir present que més greu és el que ha passat a TeleMadrid on van fer fora, 861 dels 1170 treballadors o el que va passar a Canal 9 de la Comunitat Valenciana, on van fer fora 843 dels 1167, per citar-ne dos casos de Comunitats Autònomes d’España.

Si anem a l’exterior, per comparar la situació amb la televisió pública d’un estat -per allò del futur estat català- es pot comparar  amb el cas impactant de Grècia, on hi ha hagut un tancament fulminant de la televisió pública del país, que ocupava a 2700 treballadors, i ara, el govern grec vol crear un ens amb només 700 dels antics treballadors de la televisió pública.

Quants habitants té Grècia? 10,7 Milions d'habitants. Quants en té Catalunya? 7,5 Milions.

Quina mida ha de tenir la nostra televisió pública? Com la de Grècia? Si aquest és el criteri que se segueix encara caldria retallar més. Tot i que no hi estic d'acord.

En nom de les retallades i del rendiment econòmic tota estructura pública es redueix. Mica a en mica, inexorablement.

Amb la bandera de la millora de la gestió econòmica i de la reducció del dèficit públic  es tapa tot.
Quan en realitat ha estat provocat per la pèrdua d’ingressos de les administracions públiques per l’explosió de la bombolla financera.

I l'especulació en els preus dels pisos, construccions i hipoteques van en detriment tots els serveis públics, i no  del benefici de les comptes de resultats anuals de les entitats bancàries. Què és el que humanament i èticament caldria fer.

Joaquim Roqué

Referències

La Corporació farà un ERO de 312 persones per a TV3 i Catalunya Ràdiohttp://www.ara.cat/media/Corporacio-ERO-TV3-Catalunya-Radio_0_936506554.html

La justícia anul·la l'ERO de Telemadrid perquè no s'ajusta al dret http://www.ara.cat/media/justicia-anulla-Telemadrid-perque-sajusta_0_898110305.html

La dirección de Canal 9 despide a 843 trabajadores por correo electrónicohttp://www.elmundo.es/elmundo/2013/02/09/valencia/1360404482.html

Canal Nou notifica 843 despidos por correo electrónic http://www.vertele.com/noticias/canal-nou-notifica-843-despidos-por-correo-electronico/

El Gobierno griego ordena el cierre fulminante de la televisión pública http://internacional.elpais.com/internacional/2013/06/11/actualidad/1370965379_527736.html

El tancament de TV3HD i Esport3: conseqüència de la crisi o preu polític?

La reducció del pressupost de TV3, no només és una decisió d’ajust per la crisi. Aquesta acció suposarà la privatització de l’espai radioelèctric en favor dels lobbys que han influït a l’opinió pública en la campanya. Els mitjans públics perdran pes, lideratge i deixaran d’estar al capdavant de la innovació tecnològica audiovisual del país.


Francesc Homs, portaveu del Govern, va anunciar divendres 25, que les retallades de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)  afectarien a dos dels canals de TDT, concretament al d’Esports3, el darrer en ser inaugurat ara fa un any, a l’octubre de 2010, i molt possiblement a TV3HD, que des de març d’enguany emet de manera simultània amb TV3. I és, amb diferència, un dels canals amb més continguts produïts en HD dels que emeten a Espanya.

La principal raó esgrimida és el dèficit de la CCMA i la necessitat de reduir el cost del transport de la senyal. Ja que es reduiria a un els dos multiplex que utilitza la CCMA per emetre tots els seus canals de TV i Ràdio amb la tecnologia DVB-T a un de sol perquè el canal de TV3HD necessita més espai radioelèctric.
Tanmateix, aquest tancament té, presumiblement, altres raons que encara no han estat explicades pel govern, i plana en l’ambient que el Govern cedeix a interessos de grups de comunicació privats propers al lobby econòmic del partit que ha estat triat per la majoria de catalans.

De totes maneres, la història de privatitzacions en l’àmbit dels sistemes de comunicació públics a Catalunya per millorar la gestió es contradiu frontalment amb el fet de reduir costos en transport de senyal.

Fem una mica de memòria. L’anterior govern de Convergència i Unió a la Generalitat, l’any 1998, va privatitzar les xarxes i serveis de telecomunicacions de les tecnologies de la informació del Centre Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, que era l’organisme titular de la xarxa d’infraestructures de telecomunicació per proporcionar el senyal de difusió de televisió i FM (TVC i Catalunya Radio) a la població i territori nacional, també els serveis de mòbils relacionats amb la seguretat (mossos, bombers...) i serveis de veu de la seva pròpia xarxa per autoconsum.
Aquesta privatització va donar a l’aparició de diferents empreses en diferents fases, que d’ençà han canviat de nom i titularitat.

1998: Debis Systemhaus (actualment de T-Systems). Empresa orientada a la prestació de sistemes informàtics (servidors de webs, aplicacions, etc)

1999: Catalana de Telecomunicacions Operadora de Xarxes, S.A. (Al-Pi Telecomunicacions). Empresa orientada al transport i fibra òptica i a comunicacions de Banda Ampla per cable en general.

2000: Difusió Digital, Societat de Telecomunicacions, S.A. (Tradia) i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. Empresa amb les infrastructures de les torres de telecomunicacions, amb sistemes de ràdio enllaç que s’utilitzen per les comunicacions de mòbils i televisió, tant digital com analògica.

Amb la fragmentació entre diverses empreses es va perdre una oportunitat única de tenir una operadora pròpia i potent de Catalunya, amb una entitat de magnituds similars a Euskaltel, operador global de Telecomunicacions del País Basc, que ofereix serveis de telefonia fixa, mòbil, Internet i Televisió Digital.
La peça clau d’aquestes empreses dispersades és Tradia, empresa que després de la privatització havia de garantir l’arribada del senyal de la televisió i ràdio pública a tot el territori català.

Nota: Al Desembre de 2006, es van celebrar la VI Jornada Parlamentària sobre Mitjans de Comunicació El futur digital de la ràdio i la televisió. Parlament de Catalunya. Audiovisuals. On es van debatre temes com La recepció digital a les llars catalanes, la transmissió del senyal digital i l’impacte d’aquest a la societat i a desenvolupament tecnològic adient. Molts dels temes tractats s’han obviat repetidament.

Tradia va passar a mans de Retevisión, i ambdues van se adquirides per Abertis. Abertis és un gran grup que domina el mercat de la gestió d’infraestructures, com són la majoria d’autopistes catalanes, alguns aeroports i una bona part d’infraestructures de telecomunicacions (xarxes IP de dades, torres de telecomunicació, TDT i Ràdio, serveis maritims, Radiocomunicacions mòbils,...) entre d’altres.

Actualment, Abertis està al capdavant de projectes com el PHIDIAS (2010–2011), cofinançat pel Projecte AVANZA, coordinat per Retevisión, que te per objectiu principal la creació d’una Plataforma Hibrida de Difusió Intel·ligent d’Aplicacions i Serveis per Televisió (PHIDIAS) sobre HBBTV terrestre i satèl·lit. El consorci està format per Retevision, Hispasat, MPG, Activa Multimedia, TVC, Antena 3, Acceso, La Salle i la UPM. És a dir, Abertis ja està preparada per emetre continguts del tipus “Setbox” americans des de l’àmbit privat.

El principal accionista d’Abertis és La Caixa, en el seva filial Caixaholding, la seva participació arriba a un 28,478%.

El tancament de TV3HD deixarà lliure un dels dos multiplex de la CCMA, si és cert que el cost del transport del senyal es reduirà, tanmateix amb aquest espai, Abertis podrà utilitzar-lo per explotar-lo de manera comercial. Trencant l’esperit de la privatització de l’any 1998.  És a dir, la xarxa de telecomunicacions no assegura la presència de tots els canals catalans a tot el territori. Ara aquest servei de país és considerat un cost a retallar.

Qui utilitzarà aquest multiplex i espectre radioelèctric?

La Caixa i el Grup Godó
El propietari del Grup Godó, Javier Godó Muntanyola, Tercer comte de Godó, és membre del  Consell d’administració de CaixaBank des de el any 2005. És vicepresident tercer de “la Caixa”, conseller de VidaCaixa Grupo i membre del Patronat de la Fundació “la Caixa”.  ( Veure enllaç:
Tanmateix, alhora és presideix La Vanguardia i El Mundo Deportivo i fou membre fundador i president d'Antena 3. El Grup Godó, és el propietari també de les cadenes de ràdio RAC1, RAC105 (privatitzada també en l’anterior govern de CiU l’any 1999, essent la cadena de música de la Corporació de Radio i Televisió Catalana amb una clara potencialitat comercial)
És clar doncs els lligams entre Abertis (torres de telecomunicació i transport del senyal) i el Grup Godó.
Per altra banda, el Grup Godó, ha estat reconegut per diferent mitjans, un clar lobby de suport a la campanya del President Mas abans de les eleccions catalanes. Algunes fonts, subscriuen que les primeres mesures del Govern de la Generalitat estan essent favorables a aquest grup de comunicació en detriment d’altres.
Segons consta en l'expedient 2011051 del Departament de Presidència –font: Revista El Triangle- , en plena aplicació de retallades pressupostàries, aquesta assignació de prop de 2 milions d'euros, va ser aprovada el 13 de setembre, sent el contracte formalitzat el passat 5 d'octubre, mitjançant un procediment de "negociat sense publicitat". És a dir, aplicant la fórmula d'assignació directa a un sol·licitant. Procediment que no afavoreix la competitivitat amb altres empreses privades del sector i no afavoreix el creixement d’altres empreses.

Les conseqüències en la producció i en el posicionament de TV3
Mònica Terribas, directora de TV3, no està d’acord amb aquesta decisió . Ja que afirma que el model aplicat fins al moment assegura uns resultats de qualitat i de lideratge, tant tecnològic com d’audiències. Els grups de l’oposició, tant Iniciativa – Verds, ERC i SI s’han mostrat en desacord amb aquesta decisió. Les crítiques a Terribas i a TV3 , que ha qüestionat la possible emissió de la Lliga de Futbol, un dels principals puntals d’audiència i d’ingressos, han estat diverses des de, sobretot, entorns propers al govern o propers al Grup Godó.

Sóc del parer que el tancament de TV3HD i Esport3, no només suposa una contradicció en el criteri seguit pel model de privatitzacions aplicat per l’actual govern en aquesta legislatura i les anteriors, que havien de garantir una cobertura total de les necessitats de transport de senyal i emissions a tot el territori català, sinó que amb la diàspora de cadenes existents, la majoria no compleixen l’emissió de continguts de qualitat ni afavoreixen la cohesió social i de país que si que fan els canals de continguts especialitzats de la CCMA.
A més a més, tenint en compte que ambdós canals aporten un valor tecnològic afegit, aspecte importantíssim en la potenciació de la innovació i creació de nous continguts audiovisuals de qualitat. Cal recordar que ambdós canals són els de creació més recent dins de l’oferta de la CCMA i no es pot atribuir una falta d’audiència perquè no han pogut tenir encara el recorregut comercial mínim exigible per prendre una decisió dràstica com aquesta.

Per altra banda, és clara la implicació dels interessos privats. La baixada d’ingressos de premsa, pot ser un motiu suficient perquè el Grup Godó faci servir la seva influència en el Govern de la Generalitat a través de La Caixa per poder crear continguts de qualitat en l’espai del mercat audiovisual del país que deixarà lliure la CCMA si es produeix finalment aquest tancament.

També és evident, que els continguts que poden suposar un negoci per un grup privat són els referents a l’explotació dels canals esportius, sobretot als referits al futbol – també cal remarcar que Esport3 fins al moment ha donat una cobertura significativa a esports minoritaris, i al teixit que conforma l’esport base-. L’alta definició en altra tipus de continguts es redueix a la producció de sèries i/o pel·lícules, si es segueix el model americà.  Però el model de producció i consum actual no potencia precisament la producció autòctona i de proximitat.

Si apareix en l’espai que pot deixar el multiplex de la CCMA, una plataforma de pagament de continguts HD, no potenciarà la producció audiovisual del país.

Si és el Grup Godó qui pot optar per aquesta possible oferta és perquè és rendible econòmicament. Els precedents de la privatització de RAC105 ho corroboren –compra amb un èxit comercial assegurat-, així com la creació de l’edició catalana de La Vanguardia,  experiència comercial amb un diari de gran abast que s’ha dut a terme quan el mercat ja assegurava un èxit comercial de periòdics en català (ARA, El periódico de Catalunya en català, el Punt Diari... etc).
A mi, a títol personal, m’agradaria més empenta i valentia per emprendre nous negocis en el sector sense que  fossin en detriment dels productes que funcionen o que són ja un referent. No es pot ser competència deslleial de productes audiovisuals que no existeixen. Aquestes estratègies ens fan més petits com a mercat.




DOCUMENTACIÓ
1998. Privatització de catalana de telecomunicacions
1998. Privatització del Centre Informàtic de la Generalitat (CIGESA)
"El Grupo Godó dispondrá de dos cadenas radiofónicas en catalán". Article Publicat a La Vanguardia, el 6 de maig de 1999
"El PSC pide que la Generalitat invierta en telecomunicaciones los ingresos por privatizaciones” Article publicat a La Vanguardia el dia 14 de novembre de 2000
El futur digital de la ràdio i la televisió. Parlament de Catalunya. VI Jornada Parlamentària sobre Mitjans de Comunicació Audiovisuals. Desembre de 2006
Conglomerats de comunicació al segle XXI: financiarització i dèficit democràtic

La Generalitat de Catalunya tancarà 2 dels 6 canals de TVC
Homs no aclareix quins canals desapareixeran
El Govern retalla el pressupost de la Corporació un 13,3% i tanca dos canals dels sis de TV3

El Grup Godó recapta els beneficis del seu suport a CiU
El grup Godó vol que Mas li regali el Canal 33 per cobrar els favors prestats
Mònica Terribas alerta d'interessos que tenen TV3 'en el punt de mira'

Terribas, sobre la retallada de TV3: "Aquest model de servei públic no és el meu"
Junqueras atribueix a 'la pugna pel control del sector audiovisual' la retallada de TVC
Terribas, faci de director
Basté denuncia que a TV3 hi ha "un grup de galtes que a la privada estarien al carrer"
El nou canal Esport 3 arrenca les seves emissions amb la cerimònia d'inauguració dels Special Olympics

TV3 HD ja emet la programació habitual de TV3 de manera simultània