Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TV3. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TV3. Mostrar tots els missatges

dilluns, 19 de gener del 2015

TV3, la segona pantalla t’ha guanyat el pols amb Ciutat Morta



“TV3, pren nota. Aprèn del que ha passat Ciutat Morta. Has de canviar la manera de programar i afrontar els reptes. Els temps canvien i la societat ja no és la mateixa. “



Avui estic decebut. El referent informatiu del nostre país no ha estat a l’alçada del que els seus espectadors reclamaven.

En la setmana que els mitjans de comunicació, i sobretot TV3, s’han fet un ampli ressò del succeït a França amb l’atemptat a la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo, on s’ha alabat repetidament la llibertat d’expressió i d'informació com a troncal intrínsec de les democràcies del món occidental, i sobretot, de d’aquelles on Catalunya s’emmiralla. La televisió pública del meu país, TV3, ha relegat al seu segon canal i en un horari de segona, el documental que la societat del país reclamava veure. 

No només això, no s'ha fet promoció com sol fer-se amb altres programes similars, quan constantment durant la setmana apareixen inserits avançaments dels programes que s’emetran en els seus canals. Cap promoció. Cap interès en difondre’l. Un documental quasi programat per obligació i per cobrir l’expedient.

El motiu és clar. El que explica aquest documental no està alineat amb el que el Govern i els cossos de seguretat voldrien, i és un documental incòmode.

És sabut que el gènere documental sempre parteix d’un punt de vista. En el cas de Ciutat Morta, el punt de vista dels afectats i dels amics de la principal víctima per la gestió de l’afer per part de les administracions públiques, cossos de seguretat i òrgans judicials. 

La por a emetre’l quina era? La por què els espectadors desconfiïn encara més del sistema? Just en aquest moment que sembla que el nostre país es vol refundar i començar de zero com a nou Estat?

Els espectadors no són xais d’un ramat. Tenen la seva pròpia opinió, es conformen les seves pròpies idees. No té cap sentit relegar a un segon pla el documental que tothom vol veure d’aquesta manera.

Ciutat Morta després d’estires i arronses amb els autors s’emet per clam popular i és líder d’audiència del dia el dissabte 17 de gener a les 22:25 al Canal 33. És programa més vist del dia, no només de Canal 33, el més vist de tots els canals de la CCMA i el més vist de Catalunya.

Com pot ser que haguem tingut avisos per xarxes socials provinents de persones diferents i ideologies contraposades per whatsapp abans que pels mateix mitjà que emetia el documental per compromís?

Ciutat Morta ha estat un esdeveniment social. Important. Molt significatiu. Nombroses persones s’han reunit per veure’l en bars o de manera col·lectiva. I la segona pantalla, la dels dispositius mòbils i xarxes socials, ha guanyat el pols a la pantalla de televisió.

TV3 ha perdut una oportunitat única de desmarcar-se i mostrar la independència informativa que sovint demostren altres mitjans públics dels països on mirem. I ara, els que defensem la nostra televisió, ens quedem amb menys arguments per defensar-la dels que diuen que és un instrument del Govern.

Què hagués passat si TV3 hagués emès Ciutat Morta en el millor primetime de la setmana?

Doncs que els 569.000 espectadors i el 20% de quota, s’haguessin quedat curts, i que TV3 hagués tingut una punta d'audiència molt alta. I el seu prestigi també seria més amunt.

Res a dir però, del tractament que n’ha fet l’Àlex Gorina, entrevistant els autors, abans i després del documental. Molt bé per l’equip de Sala33. Impecables.

Per sort ni tots els policies són com els del documental, ni tots els polítics o càrrecs públics encaren les responsabilitats de govern com ells.

Ni sense dubte, els professionals dels mitjans de comunicació del nostre país encaren la informació de la mateixa manera.

Si us plau, més documentals amb diferents punts de vista. 

Volem destriar el gra de la palla. Volem saber. Volem crear la nostra pròpia opinió.

Volem llibertat d’expressió i informació, la mateixa que els que els treballadors de Charlie Hebdo realitzaven amb les seves sàtires.

I la mateixa que volien tenir els 2000 nigerians que també morien a mans de terroristes a Nigèria mentre els mitjans de comunicació només informaven àmpliament del que passava a França.

Hi ha morts de primera i segona classe? 

Potser sí. Sort en tenim ja de la segona pantalla.


Joaquim Roqué Paret

Referències:

Mira el documental Ciutat Morta

divendres, 13 de juny del 2014

La televisió que no tindrem

Vaig haver d’anar al MediaMarkt a buscar un recanvi d’una cosa, i quasi sense voler vaig caminar pels passadissos de la secció de televisions on hi ha exposades els aparells que estan a la venda. 

Aquesta espectacular exposició d’aparells esdevé la gran paradoxa de la industria audiovisual actual. El mirall del que no podrem gaudir mai. Televisions amb una tecnologia que no rebran mai el senyal d’imatges amb prou qualitat per optimitzar-los abans que quedin obsolets.

“Compra-ho, encara que no et serveixi, com a mínim et quedarà bé al menjador” – ens diu suggestivament al subconscient el Gran Germà.
Font imatge: http://www.androidheadlines.com

Una resolució fora de la percepció visual humana

Televisions que són tan grans i amb tanta resolució de pantalla que cal penjar-los a la paret de qualsevol sala d’estar per poder veure’ls a certa distància. 
Els fabricants, per poder posar més resolució de pantalla, han de fer la televisió més gran, perquè l’ull humà (el client) ja no pot percebre més resolució en la mateixa mida de pantalla. És una qüestió de la fisonomia i de la física natural del nostre ull i del sentit humà de la vista.

Doncs a fer la televisió més gran!

Mides descomunals, de 45”, 55” i més 65". Que ja no són HD, sinó Ultra HD 4K. Perquè la gent corrent ho entengui: són les resolucions que l’ull humà percep bé en una pantalla de cinema.
Però em faig una pregunta ben simple. Quina televisió d’Espanya emet o podrà emetre en un futur immediat, abans que la televisió que ens volem comprar quedi antiquada, en un format semblant? 
La resposta és senzilla: Cap (o només ABERTIS)

L’excusa: el reordenament de la TDT

Fa unes setmanes vam saber que el Govern Espanyol té previst fer un re-ordenament de l’espai radioelèctric que afecta de ple a les freqüències d’emissió de la TDT.   

Un desplegament que es va fer ja en el seu moment malament, tant el la política marcada en la tecnologia base de TDT que arribava a les cases, amb unes senyals d’emissió i aparells descodificadors que només aprofiten una mínima part del que la tecnologia TDT ofereix, el governs no van aprofitar la conjuntura per promoure la creació de nous continguts i nous formats (resolucions d’HD en avall, interacció amb els usuaris pràcticament nul·la i absència total de la connexió a Internet des del televisor combinat amb les emissions dels canals TDT). 

A més a més, els governs i les operadores apostaven pel desplegament de la TDT de pagament, que ha estat un fracàs absolut (Quiero TV, GolTV, AXN, etc...).
L’objectiu d’aquest reordenament té el clar objectiu d’afavorir afavorir a les grans operadores i als grups financers que les recolzen.

El 4G necessita espai per desenvolupar-se

Però primer cal anar la fons de la  qüestió si cal re-ordenar l’espai radioelèctric és perquè cal desplegar el 4G. Però què és i per què servirà el 4G?
La quarta generació de telefonia mòbil és la nova tecnologia de connectivitat telefònica sense fils amb la qual les futures connexions a Internet des de mòbils o routers faran que la velocitat de transmissió augmenti de forma significativa. Els temps de descarrega seran fins a 10 vegades més ràpids que amb la tecnologia 3G.
La principal diferència amb les generacions de tecnologia mòbil anteriors és la capacitat per a proveir velocitats d’accés més grans de 100 Mbit /s en moviment i de 1Gbit/ s en repòs.
Un sistema 4G ofereix una ultra-mòbil de ampla de banda d’accés, per exemple, per a ordinadors portàtils amb USB mòdems sense fils, per a smartphones, tauletes... Es podrà desenvolupar la telefonia IP real des de mòbil (telefonia dins la telefonia? sona com allò del teatre dins del teatre), serveis de cloud computing, és a dir, serveis que es troben a Internet, jocs online amb altes prestacions gràfiques, videoconferència, i és clar, l’emissió de televisió d’alta definició o 3D.
Les operadores ho tenen clar: els espanyols no inverteixen en televisió de pagament però si que estan disposats a pagar per un mòbil millor.

L’estratègia de les operadores és clara doncs: “Doncs com que no hem tingut el negoci esperat,canviem el model de negoci. Dotem-nos de continguts de qualitat i induïm-los a consumir-los al mòbil, aquí sí que pagaran”.

El màrqueting és punyetero: 4K queda bé amb 4G


Font imatge: http://www.sonymobile.com
Comencen a comercialitzar-se mòbils que graven vídeos en 4K.  Però, on coi es poden veure els vídeos 4K actualment? Veure el vídeo que es grava en el mateix mòbil, no té sentit, perquè el pantalla del mòbil no té resolució 4K. 
El 4K en dispositius mòbils és actualment pur marketing per a encarir els preus dels smartphones de moda perquè quasi bé ningú ho utilitza o ho necessita. 
Els usuaris que tenen i tindran la necessitat de gravar en 4K seran els professionals del cinema i audiovisual, i per això cal també, no només una imatge amb els píxels de les proporcions del 4K, sinó més que mai, confiar en una bona òptica, i de moment cap mòbil actual pot substituir una òptica per software.

El re-ordenament radioelèctric que afavoreix als grans grups financers

Els primers passos ja estan fets. Telefònica acaba de comprar Digital Plus i ho integrarà a Movistar TV. 

L’eliminació dels canals de TDT, que actualment ara ocupen la banda de freqüències compreses entre els 790 i 862 MHz,  deixaran lliure aquest espai,  que serà, curiosament, ideal per a serveis de major rendiment (i interès) econòmic amb la banda ampla mòbil 4G.

El Govern Español ha dut a terme ja subhastes del espectre entre les companyies de telecomunicacions per un import de 1.647milions de euros, amb Telefónica (Movistar), Vodafone (ONO) i France Telecom (Orange Espagne, Simyo, Jazztel mobil, ya.com, Wanadoo, Amena, Grupo Auna, Retevision…) entre els principals adjudicataris.

A banda del tema de les interferències que s’ocasionaran en les instal·lacions d’emissió i recepció de TDT, on encara no està clar qui ha d’assumir el cost de l’adaptació de les instal·lacions per evitar-les. 


Segurament les hauran d’assumir els de sempre, els usuaris i les comunitats de veïns, una inversió obligada certament reprovable després del gran esforç que va suposar el seu desplegament fa pocs anys.

L’eliminació dels canals de TDT afecta de ple el Multiplex de TV3

El Govern de Catalunya i el Govern d’Espanya han iniciat una batalla dialèctica i manipulada per posar el procés sobiranista i la identitat nacional catalana també dins d’aquest conflicte.

Les agendes polítiques tenen coincidències massa casuals, uns dies abans que el Govern d’Espanya, en plena campanya electoral per a les eleccions europees, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) es fa enrere i anul·la l'externalització del departament comercial de TV3, que se’ls disputaven el Grup Godó i el Grup Zeta i també el ministre Soria confirma que TV3 ha de tancar un múltiplex de TDT. 

Què hagués passat si la CCMA hagués fet efectiva l’externalització del departament comercial després del’anunci del Govern d’Espanya? Era Vox Populi que la comercialització hagués estat assignada al Grup Godó.

Doncs que el que no hagués arribat a l’opinió pública catalana el mateix missatge. “El Govern d’Espanya tanca TV3 i el Govern de la Generalitat la colga”. Fent marxa enrere abans, el “més dolent” és el Govern de Madrid. I la Generalitat queda com la salvadora.

El que és cert és que els espectres radioelèctrics necessaris per cedir-los a la TDT tot i que afectin al múltiplex de Televisió de Catalunya, es podrien re-programar i utilitzar-los en altres canals no utilitzats en aquest moment. I les televisions que serveixen als Governs respectius seguirien emeten i funcionant normalment.

Perquè tants escarafalls mediàtics? I el Grup Godó què? Com el compensarà els Governs traient el caramel de l’externalització de TV3 de la boca?

La desmemoria de les privatitzacions d’infraestructures públiques


Fem un exercici de memòria. Recordem que va passar quan la Generalitat de Catalunya va privatitzar l’espairadioelèctric l’any 2000. L’empresa Difusió Digital, Societat de Telecomunicacions, SA (DDST), va ser creada per el Centre de Telecomunicacionsde la Generalitat de Catalunya per a segregar la xarxa d’enllaços de ràdio i televisió que es volia privatitzar. DDST es va quedar com a propietària delsenllaços i repetidors que distribuïen les senyals de la televisió i ràdio autonòmica d’algunes emissores de ràdio privades, de comunicacions, de lapolicia autonòmica i d’altres organismes públics. 
El que va quedar (i justificava) de la privatització era el dret dels catalans en que tot elterritori rebés la senyals dels mitjans de radio televisió públiques del país. Un dret que s’està esfumant en detriment dels interessos econòmics i de lesempreses que han donat suport als partits polítics en les campanyes per arribar al poder.

La xarxa d’infraestructures de telecomunicacions protegida per l’empresa DDST, la Generalitat la va vendrel’any 2000 a ACESA (Autopistes de la Caixa) sense concurs per “evitar que no caigués en mans no catalanes” i va canvia el seu nom pel de TRADIA. Al cap d’unany, l’any 2001, la Generalitat es ven una part de l’accionariat que es va quedar. L’any 2002, El Grup Godó entra a l’accionariat. L’any 2003, laGeneralitat s’acaba de vendre el que li quedava de TRADIA, arribant a la privatització total.
La companyia ABERTIS, es crea a principis de 2003 amb la fusió de dues empreses ACESA (la Caixa, GrupGodó,...) i AUMAR (Grup ACS – Florentino Pérez). Al juny de 2003 ABERTIS compra a l’empresa AUREA, l’empresa que controla Retevisión Audiovisual,  que donava servei de distribució de senyal a totes les televisions d’àmbit estatal (TVE, Antena 3, Tele 5 y Canal Plus). L’operació va suposar una situació de domini en el sector, amb pràcticament tot el mercat, ja que ABERTIS era, amés a més, la propietària de TRADIA, la societat que controla la xarxa de difusió de Catalunya.

A partir d’aquest moment ABERTIS, talla el bacallà, en la difusió dels senyals de l’espectreradioelèctric. La televisió analògica desapareix i a partir de 2005 es desplega la TDT, fent els canvis tecnològics necessaris a les infraestructuresd’emissions i receptors.

L’any 2011 el govern de la Generalitat insta a tancar dos dels canals dels múltiplex deTelevisió de Catalunya perquè el cost de transmissió de la senyal és molt car, i en plena política de retallades a l’administració, s’ha de retallar.

On va quedar el dret de principis que va dur a terme la privatització 10 anys abans?

Aquest primer tancament de canals de fa dos anys ha afavorit que el re-ordenament del’espectre radioelèctric de la TDT en favor del 4G.

Treure un caramel de la boca per acabar donar la bossa

Font imatge: http://www.panoramaaudiovisual.com
ABERTIS comença a fer proves per emetre dos senyals de 4K per un canal de TDT. 

Abertis Telecom durant la Fira BIT! Broadcast ha fet demostracions de la Ultra Alta Definición(UHD) per TDT. És a dir, com un canal de TDT està capacitat per a difondre simultàniament dos senyals en format 4K amb el nou estàndard de codificació HEVC(High Efficiency Video Coding) i la modulació DVB-T2 amb l’àudio codificat en Dolby Digital Plus.




Una altra vegada, els mitjans de comunicació públics al servei dels interessos dels lobbies econòmics i polítics de cada moment.



No seria millor que en el nostre sistema democràtic els grups econònics i financers financessin directament als partits polítics de manera oberta i transparent per evitar aquesta disbauixa?

A Estats Units ho tenen clar i a més tenen la millor industria audiovisual del món.

Joaquim Roqué Paret
Enginyer humanista





Documentació i referències:


Abertis compra a la Generalitat el 5% que li faltava per tancar l'adquisició de Tradia
Definició de Tradia
La liberalización de las telecomunicaciones en Catalunya y su impacto en el tejido empresarial. Jordi Alvinyà i Rovira.
El Gobierno catalán vende a ACESA su red de enlaces de radio y televisión sin concurso
La Generalitat vende a Acesa su red de enlaces de radio y televisión
Acesa aprueba unirse a Iberpistas y da entrada a Carmen Godia y a Carlos Godó en el consejo
La Generalitat llega a un acuerdo con Acesa para venderle su parte en Tradia
La TDT en España. La televisión como acceso a la Sociedad de la Información y del Conocimiento
El Gobierno de CiU dio la red de enlaces a ACESA para evitar que cayera en manos no catalanas
http://elpais.com/diario/2000/05/18/catalunya/958612063_850215.html 
Televisions 4K MediaMarkt
COBERTURA 4G ¿Y AHORA QUÉ? ¿SIRVE MI MÓVIL?
Escrito por Javier Fernández el Viernes, 31 de mayo, 2013 
Un millón de hogares afronta interferencias en sus TV por la próxima antenización
TABLA DE FRECUENCIAS 4G
Telefonía móvil 4G
Accionistas de Telefónica
Accionistas principales Abertis
Accionistas principales Vodafone
Telefónica compra Digital Plus y lo integrará en Movistar TV
Soria confirma que TV3 debe cerrar un múltiplex de TDT
La CCMA es fa enrere i anul·la l'externalització del departament comercial de TV3
El tancament de TV3HD i Esport3: conseqüència de la crisi o preu polític?
Abertis Telecom presenta su propuesta para la TDT del futuro


dilluns, 17 de juny del 2013

Tranquils, les retallades a TV3 mantindran el discurs sobiranista als mitjans catalans


El Govern de la Generalitat, conscient del paper que té i tindrà TV3 i Catalunya Ràdio en el procés sobiranista, ha estat benvolent amb les retallades, pel que podria haver sigut.
La retallada a TV3 I Catalunya Ràdio acontenta als grups de comunicació privats que també donen suport al govern.


Els treballadors de TV3 van demanar la dimissió de Brauli Duart el passat 13 de juny


Si, efectivament, les retallades de TV3 eren anunciades, però el procés ha anat més a poc a poc que el que semblava, també que l'abast és menor del que se suposava o del que ha afectat a altres televisions públiques, tot i el dramatisme de la situació pels treballadors. Aquesta lentitud en el planteig de la decisió final ha anat en funció de l'evolució del procés de transició nacional , tot i que Brauli Duart, el president de la corporació ha qualitficat l'ERO com a últim recurs, tanmateix, tot i els seus arguments, el procés no només és un tema econòmic i empresarial.

Perquè és un dels sectors crítics que afecten al poder d'influència i estabilitat d'un país (transports públics, cossos de seguretat i mitjans de comunicació públics).

La pèrdua de múscul que suposarà l’aprimament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es veurà compensada per l’augment de la presència dels mitjans privats.

Això sumat al canvi de direcció, on la substitució de Mònica Terribas al cap davant de TV3, va ser sobretot per assegurar una línia editorial no critica amb el govern. La independència contrastada de Terribas, no encaixa en el perfil més afable i sumís que li cal a un Govern.

Hi ha diferents perquès que expliquen com s’està fent aquest estudiat procés. En aquest article en se'n fan referència a dos:


Un perquè polític

TV3 és un dels elements claus en la propaganda actual en el procés sobiranista. Tant TV3 com Catalunya Ràdio són els dos mitjans en que es basa la comunicació i la transmissió dels missatges del moment del país.

Què vol dir això?  Que no pot haver-hi cap procés sobiranista sense un recolzament mediàtic massiu des de Catalunya i fet a Catalunya, tant públic com privat.

Si es retalla la televisió pública i s’augmenta la quota de mercat de mitjans de comunicació privats, quins mitjans privats triarà el govern?

Doncs, segurament, els que saben que apostaran per una línia editorial i d’opinió semblant a la que s’està seguint des del mateix executiu. En el cas de Catalunya és evident que aquest espai l’ocupa, primordialment, el Grup Godó.

No només pel procés polític que viu el país, a banda, des del Govern hi ha una clara intenció política d'afavorir el Grup Godó, 8TV, RAC1, etc... El gran ajut que va tenir Mas en la primera campanya que el va dur a President ha de ser compensat. I la compensació s'ha de traduir d'alguna manera en resultats econòmics.

No només hi ha hagut un augment de la contractació publicitària de la Generalitat en els mitjans d’aquest grup, sinó que el fet d'externalitzar la gestió de la publicitat, i que el Grup Godó la gestioni -que tot sembla indicar que s'anirà per aquí- és clarament una mesura per frenar les pèrdues que han patit per la caiguda de la inversió en publicitat que fan les empreses en el Grup Godó - i no cal oblidar, que ha afectat també a totes les empreses del sector, i que aquestes empreses també haurien de ser compensades si es segueix el mateix criteri-. També contribueix a aquesta compensació econòmica  el tancament de canals i freqüències d’emissió televisives, tret d'inici de l'aprimament de TV3 i Catalunya Ràdio.

Un perquè econòmic

Però a costa de què es fa el traspàs de recursos dels mitjans públics als privats? Doncs dels ingressos que pot tenir TV3 que no provenen de subvencions públiques.

El que pot tenir un rendiment econòmic es lliura a mans privades. És el principi de qualsevol privatització i en aquest cas és el principi de la fi de l’hegemonia dels mitjans públics a Catalunya.

Per altra banda, les retallades en pressupost de TV3 i Catalunya Ràdio, intel·ligentment, tenen una proporció semblant a altres retallades en altres sectors. 

I això de cares a l’opinió pública és important. Ja que no se’ls veu com més perjudicats que als altres sectors bàsics (educació, salut, etc) tot i la identificació social que es té amb els mitjans de la corporació.
A  més a més, si es compara TV3 i Catalunya Ràdio amb altres retallades que han patit mitjans públics, no són de les entitats més perjudicades del seu sector.

TV3 i Catalunya Ràdio sumaven l’any 2521 treballadors l’any 2012, i l’ERO planteja treure’n 312 treballadors, això significa el 12% de la plantilla aproximadament. Més la reducció del sou en 7,5%.

Tanmateix, cal tenir present que més greu és el que ha passat a TeleMadrid on van fer fora, 861 dels 1170 treballadors o el que va passar a Canal 9 de la Comunitat Valenciana, on van fer fora 843 dels 1167, per citar-ne dos casos de Comunitats Autònomes d’España.

Si anem a l’exterior, per comparar la situació amb la televisió pública d’un estat -per allò del futur estat català- es pot comparar  amb el cas impactant de Grècia, on hi ha hagut un tancament fulminant de la televisió pública del país, que ocupava a 2700 treballadors, i ara, el govern grec vol crear un ens amb només 700 dels antics treballadors de la televisió pública.

Quants habitants té Grècia? 10,7 Milions d'habitants. Quants en té Catalunya? 7,5 Milions.

Quina mida ha de tenir la nostra televisió pública? Com la de Grècia? Si aquest és el criteri que se segueix encara caldria retallar més. Tot i que no hi estic d'acord.

En nom de les retallades i del rendiment econòmic tota estructura pública es redueix. Mica a en mica, inexorablement.

Amb la bandera de la millora de la gestió econòmica i de la reducció del dèficit públic  es tapa tot.
Quan en realitat ha estat provocat per la pèrdua d’ingressos de les administracions públiques per l’explosió de la bombolla financera.

I l'especulació en els preus dels pisos, construccions i hipoteques van en detriment tots els serveis públics, i no  del benefici de les comptes de resultats anuals de les entitats bancàries. Què és el que humanament i èticament caldria fer.

Joaquim Roqué




Referències

La Corporació farà un ERO de 312 persones per a TV3 i Catalunya Ràdiohttp://www.ara.cat/media/Corporacio-ERO-TV3-Catalunya-Radio_0_936506554.html

La justícia anul·la l'ERO de Telemadrid perquè no s'ajusta al dret http://www.ara.cat/media/justicia-anulla-Telemadrid-perque-sajusta_0_898110305.html

La dirección de Canal 9 despide a 843 trabajadores por correo electrónicohttp://www.elmundo.es/elmundo/2013/02/09/valencia/1360404482.html

Canal Nou notifica 843 despidos por correo electrónic http://www.vertele.com/noticias/canal-nou-notifica-843-despidos-por-correo-electronico/

El Gobierno griego ordena el cierre fulminante de la televisión pública http://internacional.elpais.com/internacional/2013/06/11/actualidad/1370965379_527736.html

divendres, 7 de gener del 2011

Em què em quedo, amb 2 presidents més humans o amb Xavi 550?

En només una setmana he pogut veure tres documentals que han girat al voltant d’una figura pública important pel meu país. TV3 en la graella de programació especial de Nadal, ha programat, segurament seguint l’ordre d'aparició que marca el protocol, tres documentals, els dos primers referents a dos presidents: un de com Artur Mas va viure les eleccions que l’han proclamat president de Catalunya i un altre sobre la campanya de Sandro Rosell. El tercer documental és dedicat a un esportista que està de celebració.

Pel que fa als primers, en ambdós casos, la feina de TV3 ha estat retratar al personatge en qüestió de prop. En la intimitat, en el dia a dia, amb els seus col·laboradors directes, en les hores en què es decidia el futur del futur president i els moments de reflexió posterior.

Tant Mas com Rosell, s’han vist apropats al poble i al soci, respectivament. Ara sembla que els coneixem més, que entenem més la seva persona, que, sense dubte, prestigien més la institució que presideixen davant la societat que els representa. És igual si els vam votar. És igual qui els va votar. Són persones, que darrera el tamís del documental, encara tenen més dret a ser al lloc on han arribat. Per democràcia, pel país, pel club, per què ens ho mereixem.

Tanmateix, hi ha coses que m’ha sorprès pel que fa al reportatge de Mas. El barber , quin personatge! La rutina diària saludable del president dels catalans –suposo que en aquest reportatge de tan a prop no podíem veure a Mas fent unes canyetes a la tasca del barri, o uns cubates al Luz de Gas... no quedaria bé una mica de disbauxa en aquests temps d’austeritat, és clar, és millor veure’l nedar, si, que fotent-se uns lingotazos d'alcohol- . El canvi de registre d’en Daniel Domenjó –espero que abandonis els refregits de telerealitat guionitzada per aquest tipus de programes, ets bo quan vols Daniel, fes-me cas-. I el no m’hauria de sorprendre és la presència al dinar familiar del diumenge de les eleccions que poden canviar la vida de Mas de l’oportunista Pilar Rahola, no m’hauria de sorprendre, però em sorprèn, em sorprèn... Sé del do de la ubiqüitat d’aquest animal mediàtic en el que s’ha convertit la Rahola - polemista professional exerceix a la perfecció el rol que li toca fer segons el mitjà on participa-. No és la mateixa Pilar Rahola la dels Matins del Cuní– la de la guerra dels sexes i la regatera de profunditat vertiginosa- , que la més reposada analista de portada del programa Júlia en la Onda vers Arcadi Espasa, de Júlia Otero, per les tardes a Onda Cero, o la explosiva defensora de la Catalunya oberta i altres causes perdudes (i mallerenga esvalotadora dels reaccionaris enclenxinats) de la Noria de Jordi González i Telecinco.

Pilar dinant amb Mas. És un xoc pels que no estem avesats als passadissos del Parlament, on els polítics dels diferents partits es fan en la més quotidiana normalitat com si res. L’ex fundadora del PI dinant amb el que serà el president per CiU a la mateixa taula familiar – no sé perquè ara em ve el cap allò de l’Aznar i que parlava català amb els seus amics a la intimitat, un dinar d'aquests és com tenia els amics d'Aznar a la intimitat? -.

Per treure un altre llibre de Mas cal estar a la cuina on es cuina el nou president, oi? Sra. Rahola? Qui millor que vostè per tenir el do de la ubiqüitat? L’admiro per la seves característiques cada cop més camaleòniques, a més d’enorgullir-se de la seva regatera –només faltaria! – i de la seva llengüa viperina –si us plau, no agafi la Diana de V com a referent
(la dolentíssima Jane Blader), ja que si un dia es tregués la màscara de làtex al costat del Cuní em vindria un cobriment !-

Que dir del documental del Sr. Rosell. Rosell, el mut. Rosell, el discret. Com serà recordat dintre d'uns anys?
En els moments on es qüestiona la seva política de comunicació, austera i parca en presència mediàtica als mitjans. Apareix aquest documental, de docu-realitat, en ple prime-time de TV3. Estava pactat abans del destastre comunicatiu de Pamplona en plena crisi de controladors aeris quan descansava amb la família? O bé va ser programat després? No se si ho sabré mai. Tanmateix, no resulta de ser curiós i coincidentment estratègic. En el documental s’analitza i s’entreveu l’estratègia de campanya, surt el seu cap de comunicació, el sofà aquest en el que s’asseia i els que el veien a veure en els seus mítings li preguntaven coses, de tu a tu, a prop, en un sofà d’estil tradicional – no se perquè em ve al cap el plató del mític programa de la mítica Mari Pau Huguet “Com a casa”, cal posar-se al nivell del que fa les preguntes i del que mira a través de la pantalla per entrar a la quotidianitat dels electors -. La família, és molt important per un barcelonista d’arrel mostrar al pare, amb el que es comparteixen, per descomptat, les aficions barcelonistes més autèntiques, sinó és així millor obviar la relació amb el progenitor en aquest producte comunicatiu per acostar-se al soci de primer ordre.

Sr. Rosell, espero que aquesta potent acció comunicativa sigui la primera gran acció que el faci rectificar. Encara està a temps. No m’agrada com a simpatitzant, no soci - però fill, germà, pare i nét de socis- com ha encarat els seus primers dies de mandat.

No se si la rumorologia que l’enemista amb Guardiola té fonament.

No se si hi ha algun intent de desgastar la figura de l’entrenador en el cas que vagin baldades. És clar que si el president calla –estic d’acord que el que teníem abans garlava massa- i les coses, esportivament, van bé, no passa res.
Però que passa si el president calla i les coses, esportivament, van malament? A qui es desgasta? Al Parallamps. Qui és el Parallamps? En Pep Guardiola, que actua d’escut humà a favor del president que no es vol cremar.

No se, Sr. Rosell, si aquesta ha estat l’estratègia que ha seguit. Però a mi m’ho sembla. Li demano que rectifiqui, que canviï. Que per sobre de qualsevol qüestió personal –si n’hi ha, que espero que no- miri el Barça i els interessos que tenim com a club. En Guardiola a té una plaça perpètua en les deïtats barcelonistes. I sento dir-li, però a vostè encara li falta camí. No el vull ofendre, simplement li falta temps per aconseguir-ho i aquest és un objectiu personal que només vostè sap.

Si vol arribar a ser-ho, tan de bo! Cal que protegeixi a en Guardiola de l’entorn –d’aquell “entorn” que fagocita als millors barcelonistes-, sinó la massa social, i també el maleït entorn el fagocitarà a vostè. Tots a una Sr. Rosell. Sigueu o no amics.

Tots dos documentals, o reportatges, no sabria com qualificar-los, posicionen a l’espectador en favor dels protagonistes. Crec que són dignes - tot i les meves perepunyetes observacions-, les necessitem com a massa social que som per animar-nos, per agafar confiança amb els líders que representaran els nostres colors, nacionals i esportius. Donem un marge de prova?

Presidents, teniu el meu marge. Com a ciutadà i com a barcelonista de sang.

Tot i això, he de dir que em quedo amb el tercer documental especial que ha emès TV3 aquests dies, del que no he parlat fins al moment. Del documental de Xavi Hernández. Xavi 550.

A diferència dels dos anteriors. Aquest personatge ja ha fet la feina. Ja ha demostrat qui és i que significa per l’entitat per qui ha treballat durant tants anys. No és un producte de comunicació per humanitzar al protagonista, tot i que hi contribueix. Sinó, que és un homenatge. A segurament, a una futura deïtat barcelonista, si no ho és ja.

Xavi, gaudeix del que et queda com a jugador, i no pateixis quan acabi la teva carrera, o et facin fora, com vas dir, ja que n’hi ha molts que t’esperem ja com a futur col•laborador del cos tècnic blaugrana, no dic d’entrenador, però si que el teu seny i la teva visió ens ajudi en el futur, quan la foscor torni, algun dia, lluny lluny enllà a Can Barça.

Ets un dels exemples del que hauria de ser tot barcelonista. Sr. Mas, Sr. Rosell, prenguin nota.


Joaquim Roqué Paret. 7 de gener de 2011