dilluns, 3 de novembre de 2014

Boques


Quan entro al metro no només veig gent movent-se amb la seva vida.

Veig anuncis estratègicament posats perquè persones com jo ens convencem d’alguna cosa mentre viatgem.

Persones fotografiades que serveixen per vendre alguna cosa, per convèncer-nos d’algun missatge,

Una tècnica fotogràfica del retrat publicitari no escrita diu que les persones no poden tenir la boca tancada.

Una boca entre oberta implica desig e insinuació.

I algunes... Alguna cosa més.

A la boca oberta és la que assenyala sorpresa.

Però totes les boques dins dels anuncis ens volen fer comprar, comprar els seus productes, o convèncer-nos dels seus missatges.

Una boca tancada no comunica res positiu.

M’estimo més mirar la gent que tinc davant, els que viatgen amb mi, i imaginar-me que els porta a viatjar com jo.

Els que porten animals, per fi.

Els que s’arreglen.

Els que llegeixen.

Els que escolten música.

I també els que miren, com jo.

Tots viatgem per un motiu personal.

O per algun motiu global.

L'important és arribar a lloc.


Un filmet de Joaquim Roqué Paret
___

Sinopsi:
En un viatge a dins del metro es reben constants impactes de d'anuncis amb fotografies de persones que intenten vendre'ns un producte o convèncer-nos alguna cosa. El protagonista del film explica en primera persona el que sent al trobar-se-les.

Petit curtmetratge de 2 minuts i 19 segons pel certamen SUBTRAVELLING 2014, organitzat per TMB.

Gènere: Documental
Direcció, idea, muntatge: Joaquim Roqué Paret
Protagonistes: Viatgers anònims del metro de Barcelona
Grafismes i fotografies: Anuncis exposats al públic en diferents estacions de la línia L3 el dia 30 d'octubre de 2014