Ahir vaig sentir per la ràdio la notícia que l'empresa que fabrica les piruletes Fiesta i els xupa-xups farcits de xiclet Kojak, Caramelos Fiesta, estava a punt de fer una liquidació que pot dur a un tancament de l'empresa.
De cop em va venir a la memòria aquell gust. Com descriure’l?
Àcid, que omple la boca, des de la llengua al paladar, fins que es dissol a la gola. Uns caramels de pal que eren d’un color vermell escarlata quasi impossible, que costava de desfer el paper que els embolicava, perquè els caramels tenien una textura enganxosa molt caraterística.
Vaig recordar el lloc on els comprava. Al petit quiosc de llaminadures de color verd que hi havia just davant d’on ara hi ha la boca d’entrada al metro de la parada de Llucmajor, abans l’entrada tenia una altra ubicació, quan va estar tants anys tancada fins que no es va acabar tota la L4, la línia groga. Després van fer la reforma de la boca del metro i la re-urbanització dels Jardins d’Àlfàbia, i el quiosc va desaparèixer.
En aquest quiosc s’hi podia comprar de tot el que un nen podia somiar per menjar. Llaminadures fantasioses, com els Petazetas, els Palotes, els Sugus de tots colors, els caramelos Pez o els pica-pica Fresquitos, que en sembla que també eren de la mateixa fàbrica que els Kojak.
A l’estiu s’hi podien comprar els Flash, aquelles bosses de plàstic estretes i llargues de forma rectangular que contenien uns líquids de colors impossibles, que al ser tancades hermèticament no en vessava ni una gota. Els Flash es posaven al congelador, i després, un cop congelats, s’obrien per un extrem, i el líquid glaçat, ara ja transformats en gelats de gel, era xuclat, mentre el gel lliscava amunt i avall del plàstic, que es fonia amb el calor de les mans o al xuclar-lo repetidament. Segurament el que més si assembla és el Calippo de Frigo, amb més presència i glamur, però no deixa de ser un Flash, això si, deu vegades més car.
Al quiosc també si podien comprar els cromos de la col·lecció en boga de cada moment. O fins i tot petits petards, quan arribava la revetlla de Sant Joan.
Aquests quioscos eren molt habituals a Barcelona, n’hi havia per tot arreu. Ara on són? Perquè els van eradicar?
Sovint quan passejo per altres ciutats, no només espanyoles, veig quioscos similars, i a Barcelona ja no hi són.
Potser per seguretat, per aquest excés de regulació irracional que té la nostra ciutat que va treient-li tota la personalitat local i pròpia que té, per jubilació d’una generació de persones que ara no han trobat substituts... O pot ser, en el cas del meu quiosc, m'agradaria pensar que aquell senyor va fer tants diners que va muntar una botiga més gran en un altre lloc... Qui sap.
Sembla que ara totes les llaminadures s’han de comprar en botigues a granel, en centres comercials abans d’entrar al cinema, o bé aquella secció del supermercats LIDL on hi ha aquelles bosses de grandària descomunal.
Avui, abans d’agafar l’autobús, he vist una botiga de dolços que no m’havia fixat que existia, segurament perquè ja no sóc un nen. He entrat i he demanat si tenien Xupa-xups Kojak. M’han dit que si. M’he posat content. He demanat quan valien, i m’han dit que 25 cèntims. “Posi-me’n quatre”, li he contestat al venedor. I donant-li un euro, me n’he anat amb quatre unitats entre els meus dits de la mà més feliç que un gínjol.
A la parada del bus, mentre esperava, un senyor gran s’ha acostat a mi i m’ha dit: “¡Qué pena! Ayer salió en la tele que querían cerrar la fábrica.” I ens hem posat a parlar dels caramels de pal amb xiclet a dins, també del quiosc que hi havia a l’entrada del metro, que fa anys que ja no existeix i tots dos recordavem.
Al pujar al bus, m’he assegut, m’he col·locat bé, i conscientment, he desembolicat molt a poc a poc el paper que embolica al Kojak, enganxós com sempre. M’he l’he posat a la boca lentament, assaborint-lo... I l’he trobat més bo que mai, més bo que com el recordava.
Quin moment de felicitat he tingut! Quin petit plaer!
Estic segur que en aquell moment tenia tota la meva llengua impregnada d’aquell color vermell escarlata que només els Kojak i les piruletes Fiesta et deixen.
Joaquim Roqué Paret
Referències:
Las piruletas Fiesta y los chupa-chups Kojak, a liquidación
