dijous, 26 de maig del 2011

La credibilitat de les xarxes socials i el moviment 15M


No fa massa temps, el mitjà amb major credibilitat i que aportava més confiança era la televisió. “Ho diuen a la tele”, “ho he vist per televisió”… Ara sembla que els mitjans de comunicació tradicionals estan manipulats pels lobbys de poder, i que realment hem de fer més cas és al hashtag, que s’ha convertit en trending topic del dia a Twitter que el que surt destacat a l’informatiu de Telecinco. Si se’n parla molt d’un tema és més veritat? 

Twitter, igual que la resta de xarxes socials, es barregen les vies de rebre la informació: Usuaris – l’audiència -, fonts originals, agències de notícies, periodistes i  també altres mitjans. Això vol dir que el coneixement rigorós (fonts originals i periodistes) es barreja amb el coneixement vulgar (audiència), i no només es barreja, sinó que està substituint el seu espai, amb un perill real de banalització i pèrdua de qualitat de la informació que rebem. És a dir, malentenem el concepte de participació ciutadana, donant més credibilitat al que passa pel carrer que al que opina l’expert*. 

És indiscutible el paper d’Internet com a instrument en la comunicació masses tanmateix pressuposem que és un mitjà de comunicació amb entitat pròpia. Que hagi canviat la manera d’informar-se no vol dir que no hi hagi manipulació, perquè cal  tenir present la concentració, integració i conglomeració de la propietat audiovisual, és a dir, un mateix grup empresarial té molts mitjans i molts canals per difondre el mateix i lligant-ho amb el que diu en el vídeo** (excel·lent) de José Luís Sampietro en l’anàlisi que fa del moviment 15M:  “Lo que llaman opinión pública es una opinión mediática, porque no es una opinión propia y reflexivo de la gente, es una opinión creada por la educación y por los medios, ambas cosas interesadas en lo que interesa al poder, porqué el poder controla la educación y controla los medios. Nada más. Al hacer mediática la opinión pública te has cargado la libertad de todo el público”.

Per altra banda, també em pregunto,  per què s’han reproduït i amplificat totes les revoltes àrabs, les acampades del 11M, Anonymous (en el cas Wikileaks) i molt poc el que ha passat a Islàndia?
Us recomano un enllaç sobre el cas Islandès***, on s’explica el que ha passat al país i el boicot informatiu. Comparativament el 15M és un joc de nens. A Islàndia, el poble ha fet dimitir a un govern en ple, es van nacionalitzar els principals bancs, es va decidir no pagar el deute que aquests han creat amb Gran Bretanya i Holanda, per causa de la seva mala política financera, i s'acaba de crear una assemblea popular per redactar una nova Constitució en la qual els ciutadans siguin els protagonistes, en lloc dels polítics.
També vull fer esment en detall al vídeo d’Eduard Punset ****  dirigint-se als acampats a Oviedo. Ell diu que “quan no tenim la resposta a una pregunta tendim a cercar conspiracions”, qui te la culpa de la crisi? Els polítics? Els bancs? El sistema? L’únic que tenim clar és que el poble no. Segur que no tenim ni una petita part de la culpa quan hem estat anys vivint per sobre de les nostres possibilitats i de les del planeta? Punset fa una brillant analogia entre el moviment dels indignats acampats amb la Ruta de la Seda, comenta que aquells comerciants intentaven unir Roma i Orient, on la gent compartia tot (coneixements, malalties, etc), i  que arrel d’aquells contactes amb el temps va néixer una nova civilització, una nova manera de pensar. El moviment del 15M intenta fer el mateix, obrir sinèrgies i rutes entre diferents llocs del món, per intercanviar pensaments.
La clau de l’èxit del moviment 15M, no és només les xarxes socials, sinó la independència que han sabut trobar dels partits polítics i altres organitzacions. Afegiria també que la necessitat d’expressar-se i de comunicar-se amb altres persones, tot i que sigui una actitud individual i personal, també ha influït. Moltes de les declaracions que he sentit dels participants m’han semblat reveladores. La meva percepció és que tot i ser una societat desenvolupada el nostre sistema sociopolític no té els mecanismes perquè la gent expressi la seva opinió lliurement. Tot i que el moviment resulti efímer, ja que si no s’entra al sistema no és possible canviar-lo. Qui sap, potser en comptes de no votar, o votar en blanc, la solució és crear un partit nou i que aquest canviï el sistema des dels mateixos organismes sociopolítics que el conformen.


Joaquim Roqué

Referències:

* Llibre. PUYAL I ORTIGA, Joaquim M. Aicnàlubma. Reflexions sobe la societat i els mitjans. Columna Edicions. Barcelona 2011
** Vídeo. Anàlisi de JOSÉ LUÍS SAMPIETRO del moviment 15M http://youtu.be/LOmh3jcV28g

*** Article. Las democracias degradadas de Occidente silencian la revolución cívica de Islandia

**** Vídeo. Punset a los indignados: "Estáis iniciando una ruta nueva. No paréis"  http://youtu.be/FYReCuj6ksM