dijous, 18 de desembre de 2014

Betelgeuse, la llum del passat que inspira futur

Il·lustració: L.Calçada. ESO


Surto a fora de la ciutat. Avui hi ha una negra nit d’hivern. Serena. Sense núvols. Les estrelles brillen com mai. L’espectacle de l’Univers és increïble des del meu poble. Amb esperança miro el cel. L’espurneig dels astres em recomforta quan penso en el futur.

Els meus ulls s’aturen a Orió, el caçador, que és la reina de les constel·lacions de les nits fredes d’hivern a l’hemisferi nord. Em fixo que una de les seves estrelles no és del tot blanca a simple vista. És Betelgeuse, una supergegant vermella.

Betelgeuse és una estrella que s’està morint. Un dia explotarà com una supernova, i la seva brillantor serà tant gran com la lluna plena en un dia seré. I quan exploti deixarà un rastre de nebuloses de colors meravellosos.

Betelgeuse és a 650 anys llum de nosaltres. Això vol dir que quan la veig, la seva llum és la llum de com brillava fa més de sis segles.

El que veig és, de fet, una transmissió real del seu passat en directe.

Què fort és quan hi penso!



Foto de Betelgeuse des del Telescopi Hubble
       

Representació del mite d’Orió

Hi ha multitud d’astres que estan tant lluny de nosaltres que quan en un moment determinat mirem la llum que fan, de fet, el que realment veiem són diferents moments del passat al mateix temps. Els contemplem tots alhora en el moment present que vivim i mirem al cel.


Fins i tot la llum del sol arriba amb retard. 8 minuts més tard des de que ha sortit del astre que regula les nostres vides. Les estrelles que estan més llunyanes es troben a 13.000 milions d’anys llum, potser ja no existeixen i tanmateix seguim veient la seva llum.

El temps és doncs relatiu. El que a la Terra és un present, són diversos passats a altres llocs de l’Univers.

Com és possible que quan mirem el cel cercant la inspiració o esperances en el futur, en realitat, el que fem és mirar el passat ?

Hi altres coses que em fan pensar en aquesta relació curiosa entre passat, present i futur:

Les escriptures bíbliques diuen que quan Jesucrist va néixer un gran estel màgic il·luminava el cel. Una llum que guiava als peregrins i als Reis d’Orient cap a Betlem. Que de fet, siguem creients o no, el que si podem dir que aquella llum va donar esperança a la gent cristiana també en el seu futur.

Els astrònoms d’ara han calculat que diferents fenòmens podien haver causat una brillantor tant gran al cel al voltants de fa 2014 anys a la Terra. O un cometa, una conjunció planetària... Sigui quina sigui, podrien ser cossos celestes més o menys llunyans al nostre planeta.

També té el seu què quan tenim la sort de veure una petita estrella fugaç, que no deixa de ser una pedra que sura per l’espai que quan s’estavella amb l’atmosfera terrestre s’encén com focs artificials meravellant-nos. Sembla que en veure-la tenim el dret de demanar un desig de futur.

Però aquest any 2014, l’home ha aconseguit una fita insòlita: per primera vegada ha arribat a un cometa, el 67P / Churyumov - Gerasimenko, amb la sonda Rosetta, que hi ha dipositat un mòdul, el Philae. La missió científica ha demostrat que el cometa conté components orgànics, alguns dels mateixos que van originar la vida a la Terra. Aquest cometa, a mesura que s’acosti al Sol, començarà a desprendre la seva cua de pols i brillarà amb força en mig de l’espai negre.


Fotos del cometa 67P / Churyumov - Gerasimenko

 1. Des de Rosetta
   
2. Des de la Terra

Segurament hi haurà molta gent que se’l miri sense ser conscients del descobriment, simplement quedaran encantats de l’espectacle que fa la seva llum i demanaran algun desig de futur.

La llum ens meravella. Ens encanta. Ens fa badar. Ens fa somiar. Quin és el nen que no li agrada una joguina amb moltes llums i colors que espurnegen?

La llum ens omple d’esperança, ja sigui una llum del passat o del present.

Per aquest Nadal i pel proper any nou us desitgem que mireu moltes llums i moltes estrelles, que us ompliu de les bones energies que ens transmeten per omplir-vos de bons pensaments que us portin al futur que desitgeu. Com nens petits que som, encara que de tant en tant ho oblidem.

Bon Nadal i Feliç Any Nou,



Joaquim i Bora
(Pare i fill)




Postdata: Avui he explicat tot això que ens ofereix l’espai a en Bora, i les seves observacions, sempre curioses i des d’un altre punt de vista, han millorat molt el relat de Nadal d’aquest any.





2 comentaris:

  1. Gràcies Pare i Fill, bon relat, com sempre tan ple d'amor a la terra i a la seva vida... i avui a l'univers i el seu passat que ens acompanya cada nit.... Us vull!

    ResponElimina
  2. Es troben a faltar reflexions com aquestes en una societat que avança a un ritme frenètic. No ens adonem que som un gra enmig del tot i del res, i envoltats d'espectacles meravellosos de l'univers com aquest. Molt bon nadal i que la llum mai s'apagui.

    ResponElimina