Foto: Cementiri de Ribes. ACN. Gerio Digital
Aquest darrer any he anat al cementiri més cops que en tota la meva vida. Encara no ha arribat la tranquil·litat completa que desitgem amb les meves germanes per fer una cerimònia de comiat amb els tiets, la família i amics dels meus pares. Hem tingut la necessitat d'anar a veure el lloc on és enterrat el meu pare i avis, i aquestes visites, quinzenals i sovint setmanals, m'han fet apreciar més un espai i un entorn que ara, com és natural, encara m'estimo més que abans. És un indret amb personalitat, i singular del poble de Ribes. M'atreviria a dir que és un bon lloc per descansar.
Els cementiris diuen molt de les poblacions. Diuen molt del món i la societat dels vius. Com són les tombes, com són els nínxols, si s'hi posen flors naturals o de plàstic, les escultures, els mausoleus, les persones il·lustres que hi descansen... A les ciutats i pobles sovint també s'hi fan visites guiades. Alguns he tingut ocasió de veure'ls i són espectaculars. Molts són com jardins fabulosos.
"A TOTS ELS QUE MORIREN VÍCTIMES DE LA GUERRA. ANYS 1936-39",
Diu la inscripció del monument als caiguts reinterpretat pel primer ajuntament democràtic.
Diu la inscripció del monument als caiguts reinterpretat pel primer ajuntament democràtic.
El camp sant de Ribes té ítems destacables, com el monument dels caiguts franquistes que estava situat al Passeig Àngel Guimerà que va ser traslladat pel primer govern municipal democràtic amb l'alcalde Salvador Carrera. Llavors va ser reinterpretat per homenatjar a tots els morts de la Guerra Civil. Des de Tots fem Ribes estem investigant diferents aspectes de la memòria històrica del poble que tenen a veure amb aquest lloc.
Tanmateix, avui faig aquest escrit per compartir amb la gent de Ribes un pesar que sento, que se'm barreja inevitablement el que és personal amb la responsabilitat que tinc com a regidor de l'ajuntament de vetllar pel bé comú.
En aquests temps de pèrdues, on acomiadar persones estimades es fa més difícil que mai a causa de la pandèmia, el nostre cementiri, que és maco i coquet en comparació a d'altres, cada cop està més deixat. Coincideix que la setmana passada m'han cobrat la quota del nínxol des de l'Ajuntament, com suposo que a tothom. Però on van aquests diners, on van els diners de tots?
No cal ser gaire observador quan hi dones una volta per veure que hi ha molts nínxols oberts, amb el doble fons dels ossaris perforats, amb les tapes caigudes pels terres, que fan malastruga, la veritat... En altres, com el nostre, el número sembla escrit amb un retolador mig esborrat. Hi ha moltes plaques on números dels nínxols estan trencades o no tenen ni número.
Exemples de nínxols oberts i amb el doble fons dels ossaris a la vista
Exemples de nínxols amb els números escrits de qualsevol manera
Fins i tot, alguns dels edificis del recinte semblen amb problemes d'estructura. Res a veure té el manteniment del cementiri d'ara amb l'època que el Sr. Darnés se'n cuidava fa més de trenta anys. Llavors sí que estava millor. Ell feia feines de paleta també, fins i tot va construir nínxols a rèplica dels més antics. Tan ben fets, que no es diferencien uns dels altres.
Ara, en canvi, tenim una funerària, Àltima, que fa part del servei del cementiri... I com tota empresa gran, només fica atenció d'on treu benefici i bona imatge. Sí, hi ha música amb violins i autobusos per tots Sants, sí, està molt bé, però els que no hi anem aquells dies per evitar aglomeracions i hi anem la resta de l'any perquè volem viure el nostre respecte cap als éssers estimats en intimitat, què?
L'Ajuntament, del qual jo soc regidor a l'oposició i no puc decidir-ne la gestió, no pot fer més a part d'ordenar el pagament dels rebuts?
La decadència no només afecta a les tombes. Els que ens agrada dur flors fresques hem de dur la garrafa d'aigua de casa. La font que hi ha no ja funcionat ni un dia en tot l'any i escaig des que hi vaig sovint. Potser és una pregunta ximple que em faig. Però perquè hi ha font si no raja? Som el poble de l'aigua... No? Segur que la resposta oficial té a veure amb la Covid-19 (és l'excusa perfecta per tot el que no va bé, ara).
La font el cementiri no raja mai.
Els xiprers fan mala ganya, la majoria podats fins a la meitat, i de meitat en amunt, branques per aquí, branques per allà... Tampoc no hi ha ni un banc en tot el recinte per asseure's i passar una estona tranquil·la... En fi. Potser només m'ho sembla a mi, però en aquest moment, el cementiri de Ribes, sembla un lloc que importa poc als que estan vius.
Els xiprers fa anys que no es poden per la part de dalt, i perden l'estètica d'un jardí ben cuidat.
Per què escric aquest text? Doncs per compartir-ho i animar a explicar l'experiència de cadascú, sobretot a les persones que en són usuàries. Ho podeu fer en privat, si no ho voleu fer públicament, i em comprometo a recollir totes les suggeriments per interpel·lar a l'ajuntament perquè hi dediqui els recursos necessaris per millorar la situació.
Els casos són diferents en funció de cada vilatà. A tall d'exemple, una persona em va comentar amb confiança, que tenia tres nínxols, dels quals pagava entre els tres uns cinquanta euros, en volia deixar dos i que l'Ajuntament se'ls quedés. Doncs quina va ser la seva sorpresa quan li van dir que li cobrarien més de tres-cents euros per buidar cada nínxol. Qui els buida? Àltima, segurament. No té molt sentit aquesta gestió pública, em sembla a mi. Ni cobrar aquesta quantitat per retornar un nínxol perquè una altra família el pugui fer servir. Aquesta persona m'ha comentat que no li surt a compte deixar els nínxols ara. És millor pagar-los tota la vida. Bastant absurd tot plegat.
A la ciutat de Barcelona impulsen des de l'Ajuntament una funerària pública, sense ànim de lucre, amb preus assequibles i que farà que la mort no sigui un negoci d'uns pocs. Això és el que hauria de ser, tant a ciutat com al nostre poble.
Un poble que no cuida la seva memòria, és un poble que perd la dignitat. Així ho penso.
Joaquim Roqué Paret
