Avui m'ha passat una cosa en la que encara hi penso.
Quan he vist el Bush transformat en un cos inert en aquest powerpoint que m'heu enviat un altre dia m'hagués descollonat però en aquest moment he pensat amb la dona d'aquest matí.
Vull compartir-ho amb vosaltres.
He anat a esquiar a la Masella amb el meu cosí, i a les pistes de dalt, hem baixar per la Tossa, una pista vermella, té una bona pendent, no de les més difícils, és ample, molt ample i maca de fer, quan en saps una mica.
Hi havia molt bona neu i no hi havia quasi ningú. Era un gust lliscar per la neu amb aquest bon dia de sol que feia.
Baixàvem ràpid, i volíem anar a agafar el telesquí per tornar a pujar.
Quan he arribat a la cua, he mirat el pendent, orgullós de la meva baixada ràpida. I trenta metres més amunt, just on jo he acabat de passar feia trenta segons, hi havia la dona que baixava esquiant tranquil·lament.
De cop, ha baixat un noi a tota castanya. Han xocat, han volat tres metres pels aires i els esquisos els hi han quedat clavats en el lloc de la col·lisió. Un cop net.
Tots dos han baixat uns metres arrossegant per la pista. Han anat parant suaument, fins quedar-se immòbils. Al cap d'un moment han arribat els pisters.
No es movien. Al cap d'uns minuts el noi ha començat a moure's. La dona no.
Han vingut més equips de rescat. Han començat a fer-li un massatge cardíac. Li han posat sèrum. De seguida hi han hagut deu persones que l'assistien.
Al cap d'una hora de massatge, ja ha quedat clar que la cosa era definitiva.
Ha arribat l'helicòpter del RACC, el que salva a tothom en condicions desesperades, però ja no la l'han aixecat del terra.
S'ha mort davant meu. Davant de tots els que estàvem allà.
Mentres veia com se li escapava la vida, he mirat el cel, he tancat els ulls, assegut, intentant sentir com la seva ànima s'elevava pel cel seré de sol radiant. Estic segur que ens estava veient i observant. Com a mínim feia un bon dia per morir-se. He intentat acompanyar-la des del meu silenci cap a la seva transició a la mort.
Amb el meu cosí, quasi bé no hem pogut esquiar. No teníem forces. Ens hem assegut a la neu, hem agafat unes cerveses que quasi bé no podíem empassar-nos. Pensant que nosaltres hauríem pogut ser els que haguéssim produït l'impacte, segons abans de que passés, ja que hem esquiat just al costat d'ella.
El noi s'ha trencat el braç per diverses bandes. Ella, creíem que deu haver quedat desnucada o o bé ha mort per un traumatisme cranial.
Per les notícies de Catalunya Informació hem sabut que ella tenia 63 anys i ell 40.
Si fos ell jo no se si podria a tornar a esquiar a la vida.
Al cap de dues hores, hem tornat a passar a prop del lloc. No hi havia ni rastre de res, i la gent seguia esquiant amb aparent normalitat. De la mateixa manera que ho intentàvem fer nosaltres. Segurament molts no sabien res del que havia passat.
Avui he anat a Ribes. Després de dur el meu fill al cole i de fer-li un petó grandiós.
Sabeu que he fet?
M'he anat a comprar un casc.
Joaquim Roqué Paret
Enginyer humanista
(d'aquells que interessa saber com funciona el món)
+ info: Notícia a 3/24
http://www.3cat24.cat/noticia/112011/altres/Una-esquiadora-mor-a-Masella-en-xocar-amb-un-altre-esquiador
