És l'escola pública que m'ha ensenyat perquè la cultura i la llengua catalana són l'element vehicular essencial per la integració dels nouvinguts.
Antaviana és una paraula sorgida de la imaginació d'en Pere Calders. També és un és una obra de teatre musical de la companyia Dagoll Dagom, basada en textos del mateix Pere Calders i amb música i cançons de Jaume Sisa, que es va estrenar l'any 1978.
Però també és el nom d'una escola: el CEIP Antaviana, situat al Barri de Roquetes de Barcelona.
En aquest col·legi, el tant per cent de nens d'origens multiètnics és elevat però cap ètnia predomina sobre una altra. Nens gitanos -Roquetes és un barri on tradicionalment n'hi ha hagut una comunitat important-, xinesos, paquistanis, sudamericans, magrebins... Els nens amb cultura exclusivament catalana o espanyola es troben en lleugera minoria si ens fixem en les ràtios.
El meu fill, nascut a Kíev, ha cursat sisè aquest any en aquest centre.
El passat dimecres 18 de maig a l'Ateneu Popular de Nou Barris s'hi va celebrar un esdeveniment molt especial: la representació del també musical de Dagoll Dagom, Mar i Cel, que és basat en l'obra d'Àngel Guimerà. Els nens participants de les dues classes de sisè van representar una obra difícil, complexa, van recitar en català i cantar algunes de les cançons del mateix.
Mar i cel, és una obra que parla de les conseqüències de la intolerància entre cultures, i dels fets històrics que marcaren l'èxode dels moriscs al segle XVII de la península. La història d'amor impossible entre un pirata algerià i una cristiana arriba fins els nostres dies.
Tots aquests nens de diferents orígens -que és inevitable identificar-los amb aquells moriscos dels que parla l'obra- que a casa seva parlen la llengua de les seves famílies i provenen de cultures i religions diferents, van recitar i cantar en català, en la llengua i la cultura que els ha acollit. Un treball molt important dels nens, però encara més dels mestres del CEIP Antaviana i de l'equip directiu d'aquest centre que permet que els recursos humans que formen als nostres nens puguin posar en pràctica les accions educatives que els formen com persones.
La representació no es va fer en qualsevol lloc, sinó en un espai simbòlic i de referència per la ciutat de Barcelona, l'Ateneu de Nou Barris, una antiga fàbrica recuperada i gestionada per la ciutadania i gestionada per la Comissió del Bidó de Nou Barris.
La principal característica d'aquest lloc únic és que mitjançant l'acció cultural i artística es pot arribar a la transformació social. Un altre exemple de les múltiples activitats que es realitzen al centre és l'obertura de l'equipament a les escoles, en aquest cas el CEIP Antaviana.
Segurament tots aquests nens al patí parlem més castellà que català. Tanmateix, el paper que juga la immersió lingüística en la seva educació i la inclusió de l'elements culturals propis del país on els acull els cohesiona socialment. Els crítics amb aquesta política podrien dir que es podria fer la integració amb una política més encarada a potenciar la cultura més espanyola. Tanmateix, per exemple, un nen d'origen sud-americà, tot i parlar castellà, procedeix d'una altra cultura, i és percebut també com un estranger per la resta de la societat. La cultura catalana a l'ensenyament és el lligam que integra a tots els nouvinguts, siguin de la cultura que siguin.
Estic orgullós que el meu fill vagi a una escola com aquesta, i que fets integradors i enriquidors com aquests siguin els que realment fan que Catalunya sigui la terra d'acollida que realment és.
En èpoques on partits polítics no vistos al nostre país com Plataforma per Catalunya guanyen espai i quan els discursos a favor de la xenofòbia creixen, encara hi ha una llum d'esperança per la convivència entre cultures i la integració dels nous catalans.
 |
| Un moment de la representació de la versió de Mar i Cel de l'Antaviana |
Referències:
Web del blog dels nens de sisè
Web de l'Ateneu de Nou Barris
Web del CEIP Antaviana
