Ja està, ja tenim els resultats. Mas guanya, daltavall d'Esquerra i del PSC. PP puja i Ciutadans i Iniciativa Verds es mantenen. Tot bastant previsible -segons el que deien les enquestes-
Quina és la notícia? Doncs que un partit sense recolzament mediàtic ha entrat al Parlament, SI. En Laporta ha aconseguit suports. Però perquè ha entrat? Doncs em fa l'efecte que era el més mediàtic dels no parlamentaris. El que ha tingut més presència als mitjans abans de les eleccions per ser qui era, el expresident del Barça.
Com un país que s'enorgulleix de democràtic no dóna veu a les noves propostes polítiques?
Què no estan prou madures per ser sentides? Quina por tenen els partits i lobbys de poder associats als nous partits?
Em fa l'efecte que a part els marcs de regulació que normativitzen els segons i l'ordre de cada partit en les televisions públiques hi ha més interessos sobre la taula.
Com s'explica que aquests partits, ni motls dels actes de campanya que han dut a terme han estat presents tampoc en els mitjans de comunicació privats?
A TV3 no han existit, tret d'algun tractament anecdòtic.
Tot sembla part d'un club selecte, on per entrar, cal haver fet abans una carrera de fons i aliar-te amb els que estan a dins.
dilluns, 29 de novembre del 2010
dijous, 18 de novembre del 2010
Observatori de l'ètica dels mitjans de comunicació
Entre diferents persones que estem estudiant a la UOC estem fent durant un parell de mesos una observació de l'ètica que apliquen les televisions de l'estat alhora de realitzar els seus programes.
Us el recomano, ja que és una visió crítica del que s'està emetent actualment,
http://eticauoc.wordpress.com/
Us el recomano, ja que és una visió crítica del que s'està emetent actualment,
http://eticauoc.wordpress.com/
dimecres, 17 de novembre del 2010
El paper dels mitjans amb el conflicte del Sàhara Occidental
Cada dia que passa, cada dia que cada cop entenc menys el bloqueig informatiu del que està passant al Sàhara Occidental. Els mitjans no poden informar del que passa, i això fa que es busquin la vida per trobar imatges del que suposadament està passant.
Testimonis amb connexions per telèfon mòbil a cooperants amenaçats, entrevistes amb persones del país, cròniques dels periodistes expulsats, multitud d'imatges i vídeos de baixa qualitat que han estat penjats a Internet amb imatges de violència i repressions...
No se n'adona el govern de Marroc, que quan més bloqueji l'accés als mitjans més grossa es fa la dimensió del conflicte.
El govern espanyol no està en condicions de poder decidir. Per seguretat exterior, per política, per evitar fer analògies amb nacionalitats de l'estat que puguin identificar-se amb el Sàhara, pels bancs de pescadors que feinegen a Marroc, perquè Marroc és un suposat aliat per evitar l'establiment del fonamentalisme d'Al Quaeda.... Mil excuses que ben explicades poder arribar a semblar que el que està passant és justificable.
Però no ho és, de cap manera.
La societat civil espanyola i la catalana està indignada, perquè la vinculació amb la cooperació amb els saharauis fa molt temps que dura.
Els mitjans col·laboraran amb mantenir la tensió informativa mentres no obtinguin el que la societat requereix.
El govern de Marroc denuncia que els mitjans han actuat amb mala fe. I que han emès imatges que han estat obtingudes del conflicte de Palestina i són antigues. Acusen als mitjans que com que necessitaven il·lustrar una imatge que no tenien han acceptat emetre vídeos de dubtosa font.
Algunes fonts indiquen que el govern del Marroc està netejant-se la imatge contrarrestant els seus principals detractors, els mitjans de comunicació espanyols.
Els codis deontològics que autoregulen els mitjans han d'aplicar-se sempre. sigui quina sigui la necessitat d'informació. Qui no recorda la imatge de l'ocell tacat de petroli a la Guerra del Golf?
No podem permetre que la informació- contrainformació ens desviï del veritable fet informatiu.
La vulneració dels drets humans i nacionals del poble saharaui.
http://www.3cat24.cat/noticia/938726/mon/Rumors-del-Sahara
Testimonis amb connexions per telèfon mòbil a cooperants amenaçats, entrevistes amb persones del país, cròniques dels periodistes expulsats, multitud d'imatges i vídeos de baixa qualitat que han estat penjats a Internet amb imatges de violència i repressions...
No se n'adona el govern de Marroc, que quan més bloqueji l'accés als mitjans més grossa es fa la dimensió del conflicte.
El govern espanyol no està en condicions de poder decidir. Per seguretat exterior, per política, per evitar fer analògies amb nacionalitats de l'estat que puguin identificar-se amb el Sàhara, pels bancs de pescadors que feinegen a Marroc, perquè Marroc és un suposat aliat per evitar l'establiment del fonamentalisme d'Al Quaeda.... Mil excuses que ben explicades poder arribar a semblar que el que està passant és justificable.
Però no ho és, de cap manera.
La societat civil espanyola i la catalana està indignada, perquè la vinculació amb la cooperació amb els saharauis fa molt temps que dura.
Els mitjans col·laboraran amb mantenir la tensió informativa mentres no obtinguin el que la societat requereix.
El govern de Marroc denuncia que els mitjans han actuat amb mala fe. I que han emès imatges que han estat obtingudes del conflicte de Palestina i són antigues. Acusen als mitjans que com que necessitaven il·lustrar una imatge que no tenien han acceptat emetre vídeos de dubtosa font.
Algunes fonts indiquen que el govern del Marroc està netejant-se la imatge contrarrestant els seus principals detractors, els mitjans de comunicació espanyols.
Els codis deontològics que autoregulen els mitjans han d'aplicar-se sempre. sigui quina sigui la necessitat d'informació. Qui no recorda la imatge de l'ocell tacat de petroli a la Guerra del Golf?
No podem permetre que la informació- contrainformació ens desviï del veritable fet informatiu.
La vulneració dels drets humans i nacionals del poble saharaui.
http://www.3cat24.cat/noticia/938726/mon/Rumors-del-Sahara
divendres, 12 de novembre del 2010
ARA. És un moment il·lusionant quan neix un nou mitjà de comunicació
Els mitjans de comunicació massa sovint es veuen influenciats pels lobbys, pels governs o per les exigències de rendiment econòmic que imposen les audiències. Trobo a faltar criteri informatiu, independència, rigor i opinió amb criteri fonamentat en pràcticament tots els mitjans de comunicació que m'envolten.
Des de fa molt de temps em sento orfe de referents, sentiment segurament accentuat pels estudis de Comunicació Audiovisual que estic cursant i la meva feina com a gestor i editor de continguts del mitjà de comunicació públic que m'encarrego de dinamitzar.
L'única manera que tinc per informar-me és seguir els diferents mitjans (ràdio, premsa, tv , web i xarxes socials) que tinc a l'abast per destriar de tots els missatges la veritat de les notícies que han passat.
Sóc crític amb el país que hem construït, sento que hem perdut una oportunitat mirant-nos el melic . Estic molt decebut en com la política ve determinada més pels estudis de mercat i d'opinió en comptes de les propostes de lideratge per canviar el que no funciona de la societat, i per tant, també es veuen influenciades les línies editorials dels mitjans públics, que haurien de ser els que vetllin per aquesta independència quan les empreses de comunicació valoren més els beneficis econòmics que la funció social que també realitzen.
Alguns dels meus referents periodístics inicien aquesta aventura que es diu ARA. Espero amb ganes aquest naixement d'un mitjà de comunicació. És un moment il·lusionant quan neix un nou mitjà. Potser és utòpic, però és una nova oportunitat per canviar les coses.
Aquí deixo l'enllaç a la presentació que es va fer al Palau de la Música, el diari surt el dia de les eleccions catalanes, tota una declaració d'intencions:
dijous, 11 de novembre del 2010
Segueixo indignat pel que està passant al Sàhara Occidental
Sembla mentida que quan els conflictes són a països propers els governs europeus moderen les seves posicions.
Espanya no es mulla. Pesa més l'interès econòmic amb Marroc, que el fet que no pot afavorir un referèndum per la independència d'una realitat nacional dins d'un altre estat, com ara passa amb al Sàhara, de la mateixa manera que no ha reconegut Kosovo com a estat independent. Aquesta actitud és coherent amb la política centralista que manté amb les nacions que formen l'estat espanyol.
El govern de Zapatero té por de desestabilitzar l'estat afavorint aquests pobres pobles que miren de sobreviure dins d'estats que no vetllen pels seus drets humans?
És clar, que a política exterior d'un estat no hauria d'estar condicionada a la política interior.
Catalunya, per sort, no té la situació del Sàhara Occidental, en la nostra nació com a mínim els drets humans estan bastant garantits, no els drets com a nació. Però en la balança dels drets fonamentals estan en un segon terme.
Estic indignat per aquesta situació,
http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/20101109/polisario-denuncia-muerte-saharauis/585875.shtml
Espanya no es mulla. Pesa més l'interès econòmic amb Marroc, que el fet que no pot afavorir un referèndum per la independència d'una realitat nacional dins d'un altre estat, com ara passa amb al Sàhara, de la mateixa manera que no ha reconegut Kosovo com a estat independent. Aquesta actitud és coherent amb la política centralista que manté amb les nacions que formen l'estat espanyol.
El govern de Zapatero té por de desestabilitzar l'estat afavorint aquests pobres pobles que miren de sobreviure dins d'estats que no vetllen pels seus drets humans?
És clar, que a política exterior d'un estat no hauria d'estar condicionada a la política interior.
Catalunya, per sort, no té la situació del Sàhara Occidental, en la nostra nació com a mínim els drets humans estan bastant garantits, no els drets com a nació. Però en la balança dels drets fonamentals estan en un segon terme.
Estic indignat per aquesta situació,
http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/20101109/polisario-denuncia-muerte-saharauis/585875.shtml
Subscriure's a:
Missatges (Atom)