Avui veuré una pel·lícula que ja he vist altres vegades, segurament, dues o tres. Quan un fa temps que ha vist una pel·lícula, els cops que l'ha vist s'esborren en el temps, de la mateixa manera que la mateixa història. Ser o no ser, d'Ernst Lubitsch, va ser feta l'any 1942, en plena Segona Guerra Mundial.
Ha esdevingut el film de sàtira antinazi més brillant dels que jo he vist mai. A partir d'un grup de comediants i amb la representació de Hamlet, els membres de la companyia es veuen involucrats en l'espionatge i la resistència contra el Règim de Hitler. Tot en clau d'humor i amb el típic joc de portes dels millors vodevils. Em pregunto si realment haguessin fet el film després de saber l'abast real del nazisme. Tot i així, tan de bo hi haguessin més comèdies com aquesta per treure'ns del drama diari dels conflictes internacionals.
Avui, al Cinema Catalunya de Ribes de Freser, els Amics del Cinema de la Vall de Ribes, ens reunirem per veure el film, i comentar-lo mentre fem un sopar col·laboratiu. Ummm... Començarem bé aquest cap de setmana.
