dijous, 1 de desembre de 2011

El tancament de TV3HD i Esport3: conseqüència de la crisi o preu polític?

Untitled Document
La reducció del pressupost de TV3, no només és una decisió d’ajust per la crisi. Aquesta acció suposarà la privatització de l’espai radioelèctric en favor dels lobbys que han influït a l’opinió pública en la campanya. Els mitjans públics perdran pes, lideratge i deixaran d’estar al capdavant de la innovació tecnològica audiovisual del país.


Francesc Homs, portaveu del Govern, va anunciar divendres 25, que les retallades de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)  afectarien a dos dels canals de TDT, concretament al d’Esports3, el darrer en ser inaugurat ara fa un any, a l’octubre de 2010, i molt possiblement a TV3HD, que des de març d’enguany emet de manera simultània amb TV3. I és, amb diferència, un dels canals amb més continguts produïts en HD dels que emeten a Espanya.

La principal raó esgrimida és el dèficit de la CCMA i la necessitat de reduir el cost del transport de la senyal. Ja que es reduiria a un els dos multiplex que utilitza la CCMA per emetre tots els seus canals de TV i Ràdio amb la tecnologia DVB-T a un de sol perquè el canal de TV3HD necessita més espai radioelèctric.
Tanmateix, aquest tancament té, presumiblement, altres raons que encara no han estat explicades pel govern, i plana en l’ambient que el Govern cedeix a interessos de grups de comunicació privats propers al lobby econòmic del partit que ha estat triat per la majoria de catalans.

De totes maneres, la història de privatitzacions en l’àmbit dels sistemes de comunicació públics a Catalunya per millorar la gestió es contradiu frontalment amb el fet de reduir costos en transport de senyal.
Fem una mica de memòria. L’anterior govern de Convergència i Unió a la Generalitat, l’any 1998, va privatitzar les xarxes i serveis de telecomunicacions de les tecnologies de la informació del Centre Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, que era l’organisme titular de la xarxa d’infraestructures de telecomunicació per proporcionar el senyal de difusió de televisió i FM (TVC i Catalunya Radio) a la població i territori nacional, també els serveis de mòbils relacionats amb la seguretat (mossos, bombers...) i serveis de veu de la seva pròpia xarxa per autoconsum.
Aquesta privatització va donar a l’aparició de diferents empreses en diferents fases, que d’ençà han canviat de nom i titularitat.

1998: Debis Systemhaus (actualment de T-Systems). Empresa orientada a la prestació de sistemes informàtics (servidors de webs, aplicacions, etc)

1999: Catalana de Telecomunicacions Operadora de Xarxes, S.A. (Al-Pi Telecomunicacions). Empresa orientada al transport i fibra òptica i a comunicacions de Banda Ampla per cable en general.

2000: Difusió Digital, Societat de Telecomunicacions, S.A. (Tradia) i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. Empresa amb les infrastructures de les torres de telecomunicacions, amb sistemes de ràdio enllaç que s’utilitzen per les comunicacions de mòbils i televisió, tant digital com analògica.

Amb la fragmentació entre diverses empreses es va perdre una oportunitat única de tenir una operadora pròpia i potent de Catalunya, amb una entitat de magnituds similars a Euskaltel, operador global de Telecomunicacions del País Basc, que ofereix serveis de telefonia fixa, mòbil, Internet i Televisió Digital.
La peça clau d’aquestes empreses dispersades és Tradia, empresa que després de la privatització havia de garantir l’arribada del senyal de la televisió i ràdio pública a tot el territori català.

Nota: Al Desembre de 2006, es van celebrar la VI Jornada Parlamentària sobre Mitjans de Comunicació El futur digital de la ràdio i la televisió. Parlament de Catalunya. Audiovisuals. On es van debatre temes com La recepció digital a les llars catalanes, la transmissió del senyal digital i l’impacte d’aquest a la societat i a desenvolupament tecnològic adient. Molts dels temes tractats s’han obviat repetidament.
Tradia va passar a mans de Retevisión, i ambdues van se adquirides per Abertis. Abertis és un gran grup que domina el mercat de la gestió d’infraestructures, com són la majoria d’autopistes catalanes, alguns aeroports i una bona part d’infraestructures de telecomunicacions (xarxes IP de dades, torres de telecomunicació, TDT i Ràdio, serveis maritims, Radiocomunicacions mòbils,...) entre d’altres.

Actualment, Abertis està al capdavant de projectes com el PHIDIAS (2010–2011), cofinançat pel Projecte AVANZA, coordinat per Retevisión, que te per objectiu principal la creació d’una Plataforma Hibrida de Difusió Intel·ligent d’Aplicacions i Serveis per Televisió (PHIDIAS) sobre HBBTV terrestre i satèl·lit. El consorci està format per Retevision, Hispasat, MPG, Activa Multimedia, TVC, Antena 3, Acceso, La Salle i la UPM. És a dir, Abertis ja està preparada per emetre continguts del tipus “Setbox” americans des de l’àmbit privat.

El principal accionista d’Abertis és La Caixa, en el seva filial Caixaholding, la seva participació arriba a un 28,478%.

El tancament de TV3HD deixarà lliure un dels dos multiplex de la CCMA, si és cert que el cost del transport del senyal es reduirà, tanmateix amb aquest espai, Abertis podrà utilitzar-lo per explotar-lo de manera comercial. Trencant l’esperit de la privatització de l’any 1998.  És a dir, la xarxa de telecomunicacions no assegura la presència de tots els canals catalans a tot el territori. Ara aquest servei de país és considerat un cost a retallar.

Qui utilitzarà aquest multiplex i espectre radioelèctric?

La Caixa i el Grup Godó
El propietari del Grup Godó, Javier Godó Muntanyola, Tercer comte de Godó, és membre del  Consell d’administració de CaixaBank des de el any 2005. És vicepresident tercer de “la Caixa”, conseller de VidaCaixa Grupo i membre del Patronat de la Fundació “la Caixa”.  ( Veure enllaç:
Tanmateix, alhora és presideix La Vanguardia i El Mundo Deportivo i fou membre fundador i president d'Antena 3. El Grup Godó, és el propietari també de les cadenes de ràdio RAC1, RAC105 (privatitzada també en l’anterior govern de CiU l’any 1999, essent la cadena de música de la Corporació de Radio i Televisió Catalana amb una clara potencialitat comercial)
És clar doncs els lligams entre Abertis (torres de telecomunicació i transport del senyal) i el Grup Godó.
Per altra banda, el Grup Godó, ha estat reconegut per diferent mitjans, un clar lobby de suport a la campanya del President Mas abans de les eleccions catalanes. Algunes fonts, subscriuen que les primeres mesures del Govern de la Generalitat estan essent favorables a aquest grup de comunicació en detriment d’altres.
Segons consta en l'expedient 2011051 del Departament de Presidència –font: Revista El Triangle- , en plena aplicació de retallades pressupostàries, aquesta assignació de prop de 2 milions d'euros, va ser aprovada el 13 de setembre, sent el contracte formalitzat el passat 5 d'octubre, mitjançant un procediment de "negociat sense publicitat". És a dir, aplicant la fórmula d'assignació directa a un sol·licitant. Procediment que no afavoreix la competitivitat amb altres empreses privades del sector i no afavoreix el creixement d’altres empreses.

Les conseqüències en la producció i en el posicionament de TV3
Mònica Terribas, directora de TV3, no està d’acord amb aquesta decisió . Ja que afirma que el model aplicat fins al moment assegura uns resultats de qualitat i de lideratge, tant tecnològic com d’audiències. Els grups de l’oposició, tant Iniciativa – Verds, ERC i SI s’han mostrat en desacord amb aquesta decisió. Les crítiques a Terribas i a TV3 , que ha qüestionat la possible emissió de la Lliga de Futbol, un dels principals puntals d’audiència i d’ingressos, han estat diverses des de, sobretot, entorns propers al govern o propers al Grup Godó.

Sóc del parer que el tancament de TV3HD i Esport3, no només suposa una contradicció en el criteri seguit pel model de privatitzacions aplicat per l’actual govern en aquesta legislatura i les anteriors, que havien de garantir una cobertura total de les necessitats de transport de senyal i emissions a tot el territori català, sinó que amb la diàspora de cadenes existents, la majoria no compleixen l’emissió de continguts de qualitat ni afavoreixen la cohesió social i de país que si que fan els canals de continguts especialitzats de la CCMA.
A més a més, tenint en compte que ambdós canals aporten un valor tecnològic afegit, aspecte importantíssim en la potenciació de la innovació i creació de nous continguts audiovisuals de qualitat. Cal recordar que ambdós canals són els de creació més recent dins de l’oferta de la CCMA i no es pot atribuir una falta d’audiència perquè no han pogut tenir encara el recorregut comercial mínim exigible per prendre una decisió dràstica com aquesta.

Per altra banda, és clara la implicació dels interessos privats. La baixada d’ingressos de premsa, pot ser un motiu suficient perquè el Grup Godó faci servir la seva influència en el Govern de la Generalitat a través de La Caixa per poder crear continguts de qualitat en l’espai del mercat audiovisual del país que deixarà lliure la CCMA si es produeix finalment aquest tancament.

També és evident, que els continguts que poden suposar un negoci per un grup privat són els referents a l’explotació dels canals esportius, sobretot als referits al futbol – també cal remarcar que Esport3 fins al moment ha donat una cobertura significativa a esports minoritaris, i al teixit que conforma l’esport base-. L’alta definició en altra tipus de continguts es redueix a la producció de sèries i/o pel·lícules, si es segueix el model americà.  Però el model de producció i consum actual no potencia precisament la producció autòctona i de proximitat.

Si apareix en l’espai que pot deixar el multiplex de la CCMA, una plataforma de pagament de continguts HD, no potenciarà la producció audiovisual del país.

Si és el Grup Godó qui pot optar per aquesta possible oferta és perquè és rendible econòmicament. Els precedents de la privatització de RAC105 ho corroboren –compra amb un èxit comercial assegurat-, així com la creació de l’edició catalana de La Vanguardia,  experiència comercial amb un diari de gran abast que s’ha dut a terme quan el mercat ja assegurava un èxit comercial de periòdics en català (ARA, El periódico de Catalunya en català, el Punt Diari... etc).
A mi, a títol personal, m’agradaria més empenta i valentia per emprendre nous negocis en el sector sense que  fossin en detriment dels productes que funcionen o que són ja un referent. No es pot ser competència deslleial de productes audiovisuals que no existeixen. Aquestes estratègies ens fan més petits com a mercat.




DOCUMENTACIÓ
1998. Privatització de catalana de telecomunicacions
1998. Privatització del Centre Informàtic de la Generalitat (CIGESA)
"El Grupo Godó dispondrá de dos cadenas radiofónicas en catalán". Article Publicat a La Vanguardia, el 6 de maig de 1999
"El PSC pide que la Generalitat invierta en telecomunicaciones los ingresos por privatizaciones” Article publicat a La Vanguardia el dia 14 de novembre de 2000
El futur digital de la ràdio i la televisió. Parlament de Catalunya. VI Jornada Parlamentària sobre Mitjans de Comunicació Audiovisuals. Desembre de 2006
Conglomerats de comunicació al segle XXI: financiarització i dèficit democràtic

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada