L’evolució entre una societat de transició a societat informacional no és clara. Abans era necessari que es desenvolupés un teixit industrial perquè una societat evolucionés a millor, seguint la perspectiva occidental. La globalització i la crisi econòmica han canviat les regles del joc. I Europa no sap quin camí agafar. Els models d’evolució han canviat. Cal adaptar-se a les noves regles de joc.
Joaquim Roqué. 11-10-2011. Temps de lectura: 10 min
Nota de l'autor: Aquest article és un discerniment entre els diferents models de societats, informacional i de transició que defineix Manuel Castells. Per argumentar el meu discurs, les he exemplificat en casos que he cercat a partir dels documents i estudis que m'han aportat indicadors i informacions que he considerat necessàries per poder-ho fer objectivament i amb criteri fonamentat. Voldria apuntar que en l'actual context de crisi mundial, on l'evolució soci-econòmica i soci-política dels països d'arreu del món, em fan creure que aquests models potser ja comencen a no ser vigents, i si més no, sense dubte ja no són tant clars com fa un temps.
La vella Europa pateix una crisi financera que sacseja els mercats de deute, i les economies de la zona euro. Estats Units sembla que va perdent el seu lideratge hegemònic de la segona meitat de segle XX i principis del segle XXI. Els països amb economies emergents estan essent els principals manufacturadors de les noves tecnologies, Xina, Índia, Corea... Etc. Estan produint els aparells tecnològics que després es fan servir a tot el món. Marques com Samsung i LG, coreanes, Huawei, xinesa, per citar-ne algunes d'exemple, estan competint en productes de similars prestacions que els que han estat ideats i dissenyats a occident però produïts ja a països emergents, com poden ser els dispositius d'Apple (idea americana, principals manufactures a Xina), Nokia (idea finlandesa, amb fàbriques importants a Àsia, India i Xina i ) o Ericsson (idea sueca, amb fàbriques importants a Brasil ii ).
És a dir, la manufactura tecnològica ja s'ha traslladat als anomenats països emergents.
La població d'aquests països, també és la que més creix iii .
Els creixements en els mercats de les telecomunicacions, comunicacions i tecnologies de la informació més importants han estat en els darrers anys en aquests països. I el més significatiu, les tendències de futur en inversions i consums també ho seran, a causa de l'augment del seu poder econòmic, lligat a la manufactura, exportacions a països rics, i al creixement de la població autòctona, que tot i les condicions socials més precàries, cada cop -generalitzant- també augmenta la renda per capita, i per tant, el seu consum interior. Això es demostra i comprova en els diferents estudis complets que editen anualment iv organismes especialitzats en mercats com l'OCDE, Organisation for Economic Co-operation and Development, l'Organització per la cooperació econòmica i desenvolupament formada pels països més rics del món.
És a dir, a grans trets això significa que el diners, que el poder econòmic, s'està traslladant, mica, a en mica, i sembla que inexorablement d'occident a orient, amb el permís de Brasil i Argentina.
Exemple d'això és que l'actual major inversor del deute públic americà v és Xina.
Llavors de les variables que fan decidir i classificar una societat entre informacional i de transició que citen Castells i Himanen vi : tecnologia, economia, benestar social i valors, dues ja les estan assolint els països amb societats en transició.
La meva reflexió és la següent, si una economia no ha tingut models industrials tradicionals i ha passat a tenir una economia basada en models tecnològics altament avançats, i a més a més el poder econòmic es va concentrant, és evident que la pròpia societat autòctona també es transformarà lentament, com passa a Xina per exemple, on la seva gran massa de població està creixent en poder adquisitiu i les llibertats van avançant, tot i que molt tímidament i amb molts aspectes encara denunciables i reprovables pel que fa a la violació dels drets fonamentals de les persones, sobretot si es compara amb els països amb democràcies consolidades d'occident. Llavors si aquesta societat fa un salt d'aquesta manera, no podem parlar de societats en transició o informacionals estrictament.
En quin paper quedarà la societat informacional de Castells després que la crisi econòmica i l'evolució dels països emergents traslladi el poder econòmic definitivament? No entrarà en un període de transició? Millor dit, no estem ja a occident en un període de transició social que suposa la reducció de l'estat del benestar social i dels valors, justament les variables que defineixen la societat com informacional?
És clar que no tot és economia i informes econòmics. L'OCDE, vetlla pels seus membres, i bàsicament tota la documentació que genera, estudis i informes, van encarats a copsar la realitat dels països rics i en analitzar possibles prospectives de mercat i de nous negocis.
Cal cercar més amunt, vull dir en organitzacions encara més globals, per assolir més perspectiva.
El PNUD, Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament vii , és l'organisme mundial de les Nacions Unides en matèria de desenvolupament que promou el canvi i connecta als països amb els coneixements, l'experiència i els recursos necessaris per a ajudar als pobles a forjar una vida millor.
Aquest organisme té un indicador, diferent al del PIB, econòmic purament. L'indicador és el IDH, L'Index de Desenvolupament Humà. Aquest Índex es fa public des de fa quaranta anys, amb Informe sobre Desenvolupament Humà que publica cada any.
El primer Informe sobre Desenvolupament Humà va presentar el seu nou IDH i va analitzar les dècades anteriors d'indicadors del desenvolupament, arribant a la conclusió que “no existeix un vincle automàtic entre creixement econòmic i progrés humà”. La rigorosa revisió de les tendències a més llarg termini realitzada en l'Informe 2010, amb anàlisis retrospectives dels indicadors del IDH de la majoria dels països des de 1970, demostra que no existeix una correlació sistemàtica entre l'acompliment econòmic dels països i els seus assoliments en els àmbits de la salut i l'educació no vinculats a l'ingrés. En la publicació del darrer Informe sobre desenvolupament humà 2010 viii , hi ha unes observacions que han fet els una de les seves autores, Helen Clark:
“L'Informe indica que, en general, la gent és avui més sana, amb més diners i més educada que abans”, “Encara que no totes les tendències són positives, els països poden fer molt per a millorar la vida dels seus habitants fins i tot en condicions adverses. Malgrat això, això requereix de lideratge decidit i del compromís permanent de la comunitat internacional”.
L'autora principal, Jeni Klugman, revela una conclusió que coincideix amb la meva reflexió: “Els nostres resultats confirmen, amb noves dades i anàlisis, les dos arguments centrals plantejats des del començament en l'Informe sobre Desenvolupament Humà: el desenvolupament humà i el creixement econòmic són diferents i és possible assolir avanços substancials fins i tot sense creixement accelerat”,“També hem adquirit noves perspectives sobre els països amb millor acompliment i els diversos patrons que assumeix el progrés”.
L'Informe destaca als “10 països que més han avançat” en el IDH entre 135 països durant els últims 40 anys, llista que lidera Oman. En aquestes dècades, el país va invertir els ingressos obtinguts de la venda d'energia en educació i salut pública.
La regió que més ha avançat en el IDH des de 1970 és Àsia Oriental, liderada per Xina i Indonèsia. Els països àrabs també van assolir progressos considerables i vuit d'ells se situen entre els 20 líders mundials en millores en el IDH en aquest mateix període.
La llista es completa amb Xina, Nepal, Indonèsia, Aràbia Saudita, RDP Lao, Tunis, Corea del Sud, Algèria i El Marroc. Un aspecte notable és que Xina va ser l'únic país que va assolir aconseguir un lloc en aquesta llista degut exclusivament al seu acompliment econòmic, ja que les principals forces que van motivar els assoliments en el IDH van ser, en general, la salut i l'educació.
Per tant, és clar, que els països que estan agafant el poder econòmic i tecnològic també estan fent grans avanços contrastats en benestar social i valors. Com a país de Societat en transició trio Xina.
Globalització del mercat de les noves tecnologies
En aquesta gràfica del OECD Communications Outlook 2011 (consultar enllaç a la nota al peu final) es pot observar que els països de l'OCDE, en principi els més rics del món, presten molts més serveis en IT que el que fabriquen.
El país europeu que té l'equilibri més gran és Finlàndia. Per què? Per l'efecte de la producció de Nokia, tot i la seva expansió mundial, respecte els serveis que presten en IT a Finlàndia la producció de dispositius i tecnologia és molt gran. Aquest país és el que trio com a exemple de Societat Informacional.
SOCIETAT INFORMACIONAL |
SOCIETAT EN TRANSICIÓ |
|
IDH |
0,871 |
0,663 |
Comparativa entre el grau d'innovació de Finlàndia i Xina
OECD Science, Technology and Industry Outlook 2010: country profiles
Les següents gràfiques mostren amb un simple cop de vista la situació en els diferens àmbits en que es mesura el grau d'innovació d'un país.
Finlàndia: http://www.oecd.org/dataoecd/42/11/46664029.pdf
Xina: http://www.oecd.org/dataoecd/30/15/46663975.pdf
El grau d'innovació Finlandès és molt elevat que la mitja en quasi bé tots els aspectes.
El grau d'innovació de Xina és molt menys elevat en quasi bé tots els aspectes, en canvi, en titulats en enginyeria és molt més elevat del que caldria esperar i més alt que la mateixa Finlàndia. És a dir, la inversió en talent és excel·lent. Aquest és un dels indicadors més valuosos per considerar que una societat inverteix en el seu desenvolupament futur.
El punt negre xinès ix
La Xina d'avui demostra tenir les formes més avançades de control i censura de les TIC. Amb l'escalada de les quantitats de detenció i empresonament de periodistes xinesos, acusats d'espionatge i amenaces a la seguretat nacional, la Xina es posiciona com un obstacle ferm a la llibertat d'expressió en línia (RSF, 2006). L'acceptació de Google d'incloure en la seva versió xinesa de 20 dels motors de cerca més populars i la censura automàtica de paraules clau i llocs determinats com subversius per les autoritats xineses és una clara indicació per al món que el país no estava preparat per obrir-se a una major transparència.
Referències
i El Pais – Reuters. 29/09/2011. Article, “Nokia cierra una fábrica en Rumanía y despide a 3.500 empleados”
http://www.elpais.com/articulo/economia/Nokia/cierra/fabrica/Rumania/despide/3500/empleados/elpepueco/20110929elpepueco_7/Tes
EFE – Helsinki. 29/09/2011. Article “Nokia cerrará una fábrica en Rumanía y despedirá a 3.500 empleados”
http://www.cincodias.com/articulo/empresas/nokia-cerrara-fabrica-rumania-despedira-3500-empleados/20110929cdscdsemp_3/
ii Ericsson. 14/06/2011. Comunicat de premsa. “Ericsson amplía fábrica y aumenta su capacidad de producción en Brasil”
www.ericsson.com/res/region.../2011-06-13-ericsson-expands-es.pdf
iii L'Anella – FINFACTS. Article, “Demographic outlook for the BRICs varies greatly; India's working-age population to rise by stunning 240m in 20 years compared with 10m in China”
http://www.finfacts.ie/irishfinancenews/article_1019143.shtml
http://www.anella.cat/web/portal/estudis-i-tendencies/-/custom_publisher/IwB4/26253946/Les-previsions-demografiques-pels-BRIC-varien-substancialment
iv OECD Communications Outlook 2011. http://www.oecd.org/document/44/0,3746,en_2649_201185_43435308_1_1_1_1,00.html
Lectura online: http://www.keepeek.com/Digital-Asset-Management/oecd/science-and-technology/oecd-communications-outlook-2011_comms_outlook-2011-en
OECD Information Technology Outlook 2011
http://www.oecd.org/document/20/0,3746,en_2649_201185_41892820_1_1_1_1,00.html
v Paul R. La Monica, assistant managing editor. 18-01-2011. China: The new landlord of the U.S .
http://money.cnn.com/2011/01/18/news/international/thebuzz/index.htm
vi HERRERA, R.; GÓMEZ, M. Estructura de la Comunicació: una introducció. Barcelona: UOC, 2011. Mòdul didàctic 1, “D'on venim? De la revolució industrial a la revolució informacional”(A, E).
vii PNUD.http://www.beta.undp.org/content/undp/es/home/operations/about_us.html
viii ÍNDICE DE DESARROLLO HUMANO 2011. http://hdr.undp.org/es/informes/mundial/idh2011/
Descàrrega del document: http://www.undp.org/publications/hdr2010/es/HDR_2010_ES_Cuadro1.pdf
ix Documents de Recerca del PNUD. Jean-Yves Hame Human Development Research Paper 2010/37 ICT4D and the Human Development and Capability Approach: The Potentials of Information and Communication Technology
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada