divendres, 13 de novembre del 2020

Pòrtland, pòrtland i més pòrtland: els "slow days" a la Vall de Ribes a tota canya.

Encimentar carreteres a alta muntanya és el progrés i el model turístic que volem a la comarca?



Aquesta setmana només fan que passar cubes i més cubes de ciment per “emporlanar” la carretera de Ribes Altes a Tregurà. El verb emporlanar és una paraula manllevada de l'anglès, és una derivació de la paraula Pòrtland.

Pòrtland és una illa britànica del Canal de la Mànega, i dona nom a aquest tipus de ciment perquè el seu color gris verdós fosc era similar al de les pedres calcàries d'aquesta illa. Es troba unida a Gran Bretanya per un pont a la ciutat de Weymouth del Comtat de Dorset. La pedra de Pòrtland ha estat utilitzada per construccions britàniques com la Catedral de Saint Paul o el Palau de Buckingham. Edificis molt “Royals” i d'alta classe.

Emporlanar”, a les nostres contrades connota progrés, més civilització, arreglar camins rurals i convertir-los en més urbans, en més transitables. Facilitar l'accés, en definitiva.

El que m'ha dut a fer aquest escrit és fer una reflexió en alt sobre a qui facilitem l'accés a alta muntanya.

Aquests dies diferents carreteres rurals del Ripollès s'estan arranjant amb ciment pagat pel Consell Comarcal del Ripollès aconseguit in extremis per una subvenció del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Es gasten més de dos-cents mil euros en carreteres d'interès comarcal que serveixin per unir les poblacions entre . La qüestió és que per les presses en executar l'obra, i amb l'excusa que no es perdin els diners s'han invertit sense arribar a un consens amb tots els dinou municipis. Veure detall de la publicació aquí.

La carretera que passa per davant de casa meva és l'accés principal al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser des de Ribes de Freser, i l'actuació que es realitza és dins d'aquest espai natural. La gent de Ribes Altes sap la quantitat de cotxes tot terreny que passen durant totes èpoques de l'any, però sobretot a l'estiu, per fer la pista forestal que uneix la Vall de Ribes amb la Vall de Camprodon i que s'enfila a més de 2000 metres. Des de l'era de casa meva i des del meu hort els conductors passen orgullosos a tota castanya amb els seus cotxes impressionants després d'haver fet el seu “Camel Trophyparticular plens de pols i amb esmorteïdors a prova durant 32 kilòmetres.

La pavimentació que s'està fent de la carretera no dona accés a cap veí ni a cap casa de primera residència. Dona accés als turistes, sobretot, i també s'ha de dir als que van al bosc, ja siguin pagesos que tenen bestiar o negociants de fusta... Però en aquests casos ja solen tenir vehicles preparats pels mals camins. La pavimentació d'aquest camí en concret no és una cosa de primera necessitat.

Cada cop passen més cotxes, cada cop més pressió entròpica a alta muntanya (més presència humana en un entorn natural a protegir), cada cop més accidents per l'alta velocitat dels vehicles, que amb l'emporlanat, encara aniran més ràpids...



Per altra banda, tenim la campanya turística de la Vall de Ribes que es va realitzar amb el canvi de marca té com a lema principal “Sense presses",  "Slow days”, “A poc a poc”... No és un contrasentit?


Hi ha camins de cases del meu barri, i altres camins de veïnats de municipis del Ripollès on viu gent cada dia, com a les Llosses per exemple, on la gent que conserva el territori que no tenen els camins pavimentats per arribar a casa seva. I a l'hivern amb les glaçades, o a la primavera i tardor amb les pluges sí que és necessari que fossin encimentats. Conec uns veïns que van marxar a viure a un altre lloc per aquesta raó. Ens ho podem permetre amb el despoblament que tenim?

De les poques coses bones que ha dut la Covid19, és que la carretera de Ribes Altes s'han substituït els cotxes que passen a tota pastilla per persones de Ribes poble, sobretot, que pugen al nostre barri per esbargir-se en les estones que el confinament permet sortir. Ha estat un plaer veure la gent coneguda tornar a reconnectar amb el seu paisatge sense sorolls ni perills.

Sóc conseller comarcal i al grup al qual pertanyo, format pels representants de les candidatures que Esquerra Repúblicana va donar suport a les eleccions municipals, hem demanat que es realitzi un pla de camins forestals, consensuat amb cada poble, amb cada barri, amb cada pedania, amb els grups a l'oposició i tots els regidors de cada plenari municipal, perquè quan arribi una subvenció “per gastar” se sàpiga del cert quines són les prioritats en inversió en pavimentació.

M'agradaria molt, que per les idees en les quals crec i m'han dut a ser un càrrec electe, que es donés prioritat a la primera residència i a les persones que viuen al territori abans de res. I si pot ser afavorint la conservació natural i d'usos de sempre del Parc Natural i a alta muntanya millor. Emporlanem bé i consensuadament a la pròxima oportunitat que tinguem. Afavorint un turisme respectuós i que no transiti pels camins rurals com en carreteres convencionals.

1 comentari:

  1. Quim:perque el sentit comu no te cap predicament avui en dia ?Les reflexions que sobre l'arranjament de camins fas,ho demostra abastament.

    ResponElimina